“Em van donar totes les facilitats per fer el llibre”

Ramona Amorós Autora del llibre sobre el centenari de la Cooperativa de Pira

Ramona Amorós és una conquenca lletraferida. Autora d’incomptables poemes, ara ens sorprèn amb la presentació d’un llibre que recull el centenari de la Cooperativa de la seva Pira, que tant estima, i de la qual prepara un nou llibre sobre la seva història

Ha publicat el llibre dels cent anys de la Cooperativa de Pira; què l’ha portat a escriure’l?
Bàsicament és que a mi m’agrada molt escriure les coses de Pira, la història, les coses que han passat, ja que així queda constància de tot plegat. I bé, vaig pensar que la Cooperativa, pel seu significat, pel que jo he vist i viscut al seu voltant, vaig veure que seria una cosa important per a mi escriure sobre ella, i més encara tenint en compte que arriba als cent anys de vida.

Li va costar molt recollir informació sobre la mateixa, a l’hora d’escriure el llibre?
No em va costar gens trobar la informació, ja que ara, en fusionar-nos amb Cellers Domenys, que és un conjunt de cooperatives, doncs em van posar totes les facilitats que vaig voler per poder entrar a tots els arxius del Sindicat de Pira. I bé, amb tota la documentació que vaig consultar i necessitar doncs vaig anar recopilant la informació necessària i al final ha estat prou fàcil.

Mentre s’hi va posar i va sortir el llibre, quan de temps va passar, més o menys?
Doncs no gaire, uns dos mesos en total.

Déu n’hi do, va anar ràpid doncs.
Sí, ja que resulta que jo, com va dir el meu presentador en l’acte en què vaig donar a conèixer el llibre, per la Festa Major de Pira, faig pinzellades de la història; i és veritat, ja que faig uns llibres petits però hi poso una miqueta de tot, i al final és el que agrada a la gent; ja hi havia dades complexes, en la documentació que vaig consultar, però vaig decidir que allí no hi entrava, ja que al final sortiria un “totxo” de llibre i a mi no m’interessava; m’interessen els llibres petits que es llegeixin.

Hi ha alguna cosa en especial que li cridés l’atenció d’aquests cent anys de vida de la Cooperativa?
Doncs mira, et comentaré que la cosa que em va cridar més l’atenció va ser el fet que dos dels socis fundadors vans ser dos avis meus; i és clar, això em va portar records molt macos, ja que per exemple amb el meu avi Joan sempre anàvem a veure quan arribaven els pagesos amb les portadores carregades de raïm; com sortia aquell most; aquells vins, al final tan bons, i quan arribàvem a casa el berenar tan bo que ens feia de pa amb vi i sucre.

Creu que se li fa prou justícia a la Cooperativa de Pira, que és prou coneguda?
A la Cooperativa de Pira, com a totes les de la Conca, li van donar la denominació d’origen, i llavors totes són denominació Conca de Barberà. Nosaltres ens vam fusionar amb Cellers Domenys i ara som Cellers Domenys, perquè ja és una fusió de cooperatives de la Conca i del Penedès i en surten bons caves i bons vins. I el dia de la meva presentació van pujar els responsables de Cellers Domenys i van portar un cava que era boníssim i es va deixar constància que hi ha molta venda i s’exporta molt fora, i a Pira hi hem guanyat molt i estem molt contents.

Té pensat algun llibre més o només farà poesia?
Això és com una droga per a mi, un hobby, i mentre jo tingui coneixement, tinc ja 77 anys, ara vull fer la història antiga de Pira, des que es va formar Pira potser fins al 1800, més o menys, i és un tema en què m’agradaria posar-me per fer aquest nou llibre.