“DansAra és un projecte propi, que any rere any ha anat creixent”

Mei Casabona Creadora i directora de DansAra Sarral

Mei Casabona és graduada en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona (2003). El 2003 forma part de la coreografia ‘Gossos de Ciutat’, de Bebeto Cidra, que obté el 1r premi al 17o Certamen Coreográfico de Madrid. Durant els anys posteriors exerceix de professora en diferents escoles de Catalunya, i el 2014 obté la llicenciatura en Pedagogia de la Dansa per l’Institut del Teatre. El 2010 crea DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral, centre de dansa que segueix dirigint i on el 2016 crea la coreografia ‘X-trem’, amb un grup d’alumnes del centre, que converteix el mateix any en videodansa juntament amb Marta Arjona. 

Què se sent, quan una videodansa com ‘X-trem’ suma ja dotze seleccions internacionals?
Per a mi és un doble premi, perquè sento molta satisfacció professional en veure premiada la coreografia, però quan els intèrprets són els teus alumnes, també estan premiant el teu treball com a pedagoga, i això és molt especial.

Com va sorgir la idea de crear aquesta coreografia?
Crec que totes les coreografies estan plenes de sentit en el terreny personal, perquè si no tens res a dir quin sentit té coreografiar? Tot i això, deixo aquests sentiments a banda quan la transmeto als meus alumnes, ja que la dansa per si mateixa és expressiva, no necessita essencialment una narrativa, una explicació de per què fas aquells moviments. Al seu moment, però, vaig exposar-la a classe davant l’alumnat donant èmfasi a la seva dificultat tècnica i musical.

Com va ser el procés de transformar una coreografia feta per a escenari a videodansa?
Vam estar rodant durant un matí molt intens, i vam gaudir-lo molt, ja que la videodansa ens dona l’opció de dirigir la mirada de l’espectador, de decidir què volem que vegi en cada moment. A més, el lloc on vam gravar ens donava l’oportunitat de mostrar la coreografia des de diferents perspectives que no es veurien en un teatre. 

Els alumnes del centre, de DansAra, són clars protagonistes de la videodansa; quina és la clau per aconseguir aquest nivell d’excel·lència en la dansa?
Tenir uns alumnes disposats a treballar al màxim, perquè no hi ha un altre secret que la constància, l’esforç i la superació. També és molt important el sentiment de grup.

Quanta gent forma avui dia DansAra, entre professorat i alumnes, i per què Sarral?
DansAra és un projecte propi, que any rere any ha anat creixent. Em vaig traslladar a viure a Sarral el 2010, poble on la dansa era inexistent, i a base de molt esforç i treball aquest any, per segon curs consecutiu, som més de cent alumnes. En l’apartat del professorat som dues persones, el professor de hip-hop i jo mateixa, que a més de dirigir i gestionar el centre faig tota la resta de classes. 

Quins projectes teniu ara al cap?
No estancar-me com a professional i intentar enriquir-me de tot el que vingui, ja que crec que és clau per seguir evolucionant com a persona i com a artista.