“Crec que hi ha feina, i si és de qualitat i agrada pots tenir futur”

Edgar Rosich Dalmau Tècnic superior en fotografia

Edgar Rosich Dalmau
Edgar Rosich Dalmau
Com ha estat la creació del logotip de dinamització turística i cultural de Solivella? En què s’ha inspirat?
Després d’investigar, comparar i analitzar quin estil de logotip s’adaptava millor a les seves necessitats, es va optar per dissenyar un logotip il·lustratiu, que fos una imatge que representés el poble.
A partir d’aquí els proposo uns quants racons emblemàtics i el castell va ser un dels espais favorits, ja que és el que més simbolitza el poble actualment, i vaig començar a treballar per aquest camí. Pel que fa a l’elecció dels colors són fruit de les diferents tasques agrícoles del municipi, el color verd de la vinya, el color groc del sembrat i el color lilós del trepat, que és una varietat autòctona de raïm de Solivella i de la Conca de Barberà.
I per acabar ens quedava un eslògan, resumir en tres paraules la intenció què estàvem buscant. Solivella, cultura i patrimoni.

Com va ser que se li va fer l’encàrrec?
Soc fotògraf i també tinc coneixements de disseny, i van confiar en mi.

Què li representa això?
Doncs un honor poder ser partícip de l’inici d’aquest projecte.

No és la primera feina que realitza per al seu poble, Solivella. Ens pot explicar treballs anteriors que hi ha fet?
He col·laborat en bastants projectes per al poble, dos dels últims van ser un per Sant Joan, amb la representació d’una gigafoto de la Fusteria de Cal Mateu en homenatge al nostre veí Jaume Iglesias. I la segona, ser membre d’Igerssolivella, que és una pàgina d’una aplicació per a mòbils coneguda, com Instagram, on els usuaris comparteixen fotografies i junt amb dos amics més promocionem la cultura i les tradicions de Solivella mitjançant aquesta plataforma.

També va ser protagonista d’una edició de la Mostra d’Art Jove. Ens explica en què consistia aquella exposició?
Van Pinhole Solivella floreix del projecte de final de grau, realitzat analògicament convertint una vella furgoneta en una càmera fotogràfica coneguda com a càmera estenopeica, que consisteix en un espai a les fosques estanc a la llum i un petit orifici per on passaria la llum. Realitzant fotos gegants de més de dos metres en paper fotogràfic i posteriorment revelant-les amb químics, com es feia abans. També cal afegir que la gent de Solivella van participar-hi com a figurants, en aquest projecte.

Què fa actualment? Està treballant en algun projecte?
Sí, actualment el projecte principal és arrencar la meva carrera com a fotògraf professional.

D’on li ve aquesta afició pel món de la imatge?
A casa sempre hem respirat aires artístics, al meu pare també li agrada la fotografia i això doncs fa que també se t’encomani.

Arriba un moment que l’afició es converteix en la seva feina. Sempre ha procurat poder treballar a la zona de la Conca de Barberà? Hi ha feina en aquest àmbit?
Estic obert a tot, sí que actualment he treballat més per la Conca, però l’objectiu és créixer i arribar més lluny. Crec que hi ha feina, i si és de qualitat i agrada pots tenir futur.