“Almenys fa dotze anys que va néixer la idea…”

Isidre Solé Creador del Pessebre de la Guàrdia dels Prats

Isidre Solé, fuster de professió, s’ha fet un nom propi dintre del món dels pessebres, no en va el seu espectacular pessebre, ben famós ja arreu la Conca, té la particularitat que no està fet a partir del Betlem evangèlic, sinó que està format a partir de la reproducció de les cases o església del poble que l’ha vist néixer, la Guàrdia dels Prats.

Com neix aquest singular projecte de pessebre?
Almenys fa uns dotze anys que va néixer aquesta idea de pessebre, i va començar amb el Pep Armengol i una xiqueta que també ens ajudava i que ja no hi és. I tot plegat va començar com rient, ja que a la primeria ens deixava les figures un home de Vilaverd, un naixement gros, i aquest home, el Joan, va morir, i llavors la neboda va venir a demanar les figures que son tiet ens havia deixat i els hi vam donar. A partir d’aquí, ens va sorgir la pregunta, amb el Pep, “què farem enguany pel pessebre?”. I com que cada any ens passem fent manteniment a l’ermita, vam dir amb el Pep “saps què? Enguany hi posarem una ermita, al pessebre”. I bé, dit i fet, vam fer l’ermita; i a partir d’això vam continuar; un any el corral del “Brujo”, que vèiem en passar-hi, i després deies “mira, ara que tenim el corral podríem fer el cafè”, i així, després d’una l’altra, i cada any una de nova.

I com ho fèieu per tenir cada detall de les cases que muntàveu?
Mira, doncs quan passes per davant, t’hi fixes una mica i a partir d’aquí doncs vas fent.

Veig que també teniu una fidel reproducció de l’ermita de Sant Joan, no?
Mira, tal com la veus i continuant amb això del procés d’elaboració, et diré que a Sant Joan només hi he estat dues vegades; vaig anar-hi un dia al matí després d’avisar la dona, i xino-xano me’n vaig anar fins a dalt, i tot pensant que m’havia perdut després de dues hores caminant, vaig arribar-hi i vaig donar una ullada a l’ermita; la vaig veure, la vaig mirar, remirar, vaig fer-ne quatre ratlles dels detalls i quan ja la tenia tota feta vaig adonar-me que no m’havia fixat bé com era l’escala de fora, si de cargol o de dos trams, i li vaig dir a la dona que me’n tornava a Sant Joan dies després per aclarir el tema de l’escala i mira, són les dues úniques vegades que he estat a Sant Joan, i ja veus com de bé que ha quedat.

Com reaccionen els veïns quan veuen casa seva en un pessebre?
Home, sempre em pregunten “quina casa has fet enguany?”. Noto que tenen molta curiositat per veure quina casa faig cada vegada, i per exemple l’última que he fet enguany és la casa d’una gent que viuen a Barcelona i en acabar la missa, quan la van veure, van fer-ne fotos i els hi van enviar pel mòbil perquè la veiessin els propietaris.

I quan de temps li porta fer una casa d’aquestes, com ara aquesta última?
Normalment començo quan ha passat Tot Sants i ho faig a estones; una estona al vespre, una estona més el dissabte o el diumenge i així anant matant hores; de fet tampoc ho compto. Amb aquesta última, per exemple, vaig estar-hi un mes.

I els materials que feu servir?
Doncs mira, tauler, graveta (depenent de la casa), argil·la per fer les teules una a una... no són pas comprades.

Quines dates i horaris hi ha de visita per a qui hi estigui interessat?
Doncs d’aquí fins a la Candela, el dia que vulguin. Només cal que m’avisin que vindran i no em sap cap greu d’obrir i ensenyar a qui vulgui aquests 12 m de llarg de pessebre, tant me fa l’hora, si soc a casa. L’any passat van passar per exemple uns escoltes europeus que van quedar-ne meravellats, especialment els italians, encara ara en fan fotos.