“No he publicat ni una ratlla de la qual no estigui complagut”

 Doctor en Història Moderna de la UB

En el decurs de la presentació de la revista ‘Aplec de Treballs’ número 35, del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, el doctor en Història, professor universitari  i destacat investigador amb treballs de recerca publicats de gran valua històrica Valentí Gual va ser homanetjat, i en parlem

En el decurs de la presentació d’‘Aplec de Treballs’ número 35, va ser homenatjat. Com va viure aquest moment?
Immers en una profunda satisfacció pel reconeixement que significa per la feina duta a terme al llarg de més de trenta anys en el àmbits de la investigació i la docència en història medieval i moderna. Va ser un acte carregat d’emoció, envoltat de bons amics i amigues. Els que no van poder venir també es feien sentir. Valoro molt el parlament del bon amic Rafael Català Dalmau, i també les paraules del president del Museu, Josep Gomis, i de l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu. El regidor de Cultura de Vimbodí també va dur a terme un molt bon parlament. I, com és de suposar, el de la meva filla Sònia, també historiadora i regidora de Cultura a Rocafort, em va omplir d’orgull i de tendresa. És important, també, que a l’Aplec hi ha textos del president del Centre i d’uns altres tres historiadors, dos dels quals són companys del Departament de la Universitat de Barcelona.
 
En què es troba actualment treballant dintre del seu àmbit de recerca històrica?
En història social (bandolerisme, bruixeria i pirateria) i demografia (reconstrucció de famílies a Andorra). I, a més, en tot allò que cal per donar compliment als projectes de recerca finançats per organismes públics, en els quals participo com un membre més del grup. No desatenc mai pronunciar conferències, escriure articles, ajudar en allò que pugui... La història del nostre país s’ha de donar a conèixer. No ens podem tancar en bombolles, ni aïllar-nos de la societat. Ans al contrari.

Com veu la situació cultural actual a la comarca? 
Estabilitzada en alguns punts, com ara els centres d’estudis, i en franc retrocés en d’altres. En el parlament em vaig referir a la desaparició de moltes revistes locals, fins a una desena. És una llàstima. Quant als centres d’estudis hi ha molts més noms que no pas gent que hi treballi. El voluntarisme cultural va a la baixa i algunes publicacions s’aguanten a partir del treball d’un parell de persones o tres. De tota manera, si considerem diversos ítems (població, renda, estat general) la Conca de Barberà no pateix ni molt menys una situació desastrosa, des del punt de vista cultural.

De què se sent més satisfet del que ha fet dintre del seu àmbit, fins al moment? 
No he publicat ni una ratlla de la qual no estigui complagut. Ni una. De tota manera, valoro especialment el llibre dedicat a la família moderna a la Conca de Barberà i els dos volums on vaig exhumar el contingut de la documentació servada en dos dels sis armaris de l’Arxiu Històric de Poblet. Tanmateix, són igual d’importants els vora 400 articles publicats a les revistes locals de la comarca. Una gran part dels llibres que he escrit estan exhaurits. Senyal que interessen.

Com viu el moment actual del nostre país? 
Amb molta preocupació. La derrota real o forçada de les candidatures partidàries de la independència d’aquest dijous ens abocaria a una extinció pràctica com a nació. Seríem sotmesos a un espanyolisme antidemocràtic de dimensions encara desconegudes. Els historiadors en coneixem múltiples exemples i no tranquil·litzen, precisament. Fins i tot amb una majoria parlamentària sobiranista és molt incert el que pot succeir.

Finalment, creu que la investigació histórica té un bon relleu assegurat o falten, en certa forma, vocacions al país? 
Parlar de Catalunya en general podria resultar excessiu en el marc en què ens movem. Hi ha planter, però pateix d’una manca d’ajuts per a la recerca i la investigació, amb unes inversions públiques pròpies de països en vies de desenvolupament. Des de la mateix Conca es fa tot el que es pot, sens dubte, però no pot ser suficient. Després de la graduació, d’acabar la carrera, s’obre per als joves un abisme insondable, ple de paranys i incerteses. I per optar a determinades feines cal silenciar que es disposa de titulació superior, universitària. És aquest un dels nostres grans fracassos com a societat i com a país.