“Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!”

Jordi Cases Autor del llibre ‘L’enigma Sant Jordi’

Acaba de sortir la nova novel·la d’aventures de  Jordi Cases, ‘L’enigma Sant Jordi’, de l’editorial Acen, la qual té la seva trama a  Montblanc. En aquesta  entrevista, l’autor barceloní ens en parla.

Com neix la idea de ‘L’enigma de Sant Jordi’?
Doncs neix a menys 25 graus i a pocs metres del Kremlin, en ple centre de Moscou. Allà em va sorprendre veure petits símbols amb la figura de sant Jordi. El fet que sigui patró de la ciutat em va sobtar, ja que el tenia més arrelat a casa nostra i no pas matant el drac amb una espasa i una botella de vodka. Més endavant vaig esbrinar que la figura de sant Jordi és present a moltes parts del món.

Què l’ha portat a fixar-se en l’espasa de sant Jordi per començar a tramar les aventures?
L’espasa és un fet molt important durant la història, ja que ubica els personatges en la seva recerca, però no és l’objectiu final (no voldria fer cap spolier ara). És el fil conductor de la trama i amb això també hi ha sorpreses, ja que l’espasa per si mateixa és molt característica d’una època en concret.

Amb Sant Jordi i la seva espasa com a eix central, el protagonisme de Montblanc devia ser inevitable, no?
És clar, de petit tots els relats que explicaven a l’escola passaven a Montblanc. Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!

Vostè és barceloní, com sorgeix la seva relació amb Montblanc?
La meva relació amb Montblanc sorgeix a partir que decideixo trepitjar cadascuna de les localitzacions del llibre. Recordo perfectament aquella tarda que vaig entrar a l’església de Sant Miquel, lloc on es van celebrar les Corts Catalanes al segle XIV (pell de gallina). Montblanc té moltíssima tradició.

L’atreu especialment, l’època medieval?
M’atrau en el sentit que és una època que amaga encara moltes coses i vivències per explicar. No tot quedava documentat i el que coneixem segurament és una quarta part del que va passar. Si realment ho sabéssim tot, els nens anirien a l’escola amb el doble de llibres, i això sí que seria una autèntica tortura medieval! Va ser un període de temps replet de personatges molt importants i rellevants. Estem envoltats del seu llegat i no ho sabem.

Quines expectatives ha dipositat en el llibre i què en diria a un possible lector?
El llibre em va portar un any d’investigació, que el vaig passar entre les localitzacions i l’Arxiu històric de Catalunya. Vaig tenir l’oportunitat de tocar manuscrits de més de 300 anys d’història.  El lector es trobarà amb una trama plena de girs on res és el que sembla. Jo vinc del món del guió i això significa que no és una novel·la plena de descripcions de llarga durada sinó al contrari, des del principi he intentat que el lector entrés ràpidament dins la trama.

Finalment, vostè és, en el món cultural, força polifacètic. Què li ronda ara pel cap?
Doncs ara mateix estic començant a escriure la segona novel·la, tot i que he de confessar que de tant en tant m’entren unes ganes terribles de tornar a fer algun guió. Qui sap...