“Els museus han format part de la meva trajectòria i estic contenta de tornar-hi”

Gemma Carbó Nova directora del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí

Des de fa uns dies és la nova directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. En aquesta entrevista ens parla de com ha arribat al càrrec i els reptes que té.

Com va rebre, personalment, l’encàrrec de fer-se càrrec de la direcció del Museu?
D’entrada amb molta sorpresa, una sorpresa que a poc a poc va derivar en curiositat i ràpidament en il·lusió per afrontar un nou repte professional. Sempre he estat oberta als canvis laborals, els considero higiènics, renovadors i apassionants. Els museus han format part de la meva trajectòria i estic contenta de tornar-hi després de l’etapa universitària. 

Per altra banda, valoro molt la tasca de suport a la cultura i a l’educació que la Fundació Carulla ha fet al llarg d’aquests anys i la línia estratègica que està plantejant per a la propera etapa. Les converses amb el nou president, el Nicolau Brossa Carulla, i amb la directora gerent, la Marta Esteve, em van acabar de convèncer que estàvem en sintonia i compartíem visions de futur amb relació al museu i a la Fundació.

Venir d’una direcció de càtedra de la Unesco a dirigir un museu com el de l’Espluga és fàcil?
Veig molts vincles entre el que defensàvem i treballàvem a la càtedra i el projecte del museu en el marc de l’estratègia de futur de la Fundació Carulla. Estic avesada a treballar per a projectes que situen la cultura com a motor de desenvolupament en diferents països i realitats, entenc la direcció del museu com un d’aquests projectes i penso que tota l’experiència adquirida durant aquests anys podrà ser molt útil per imaginar nous escenaris per a aquest gran equipament de la Conca de Barberà. 

La Unesco va néixer com a agència de les Nacions Unides centrada en els temes culturals i educatius. Els museus són actors essencials de les seves polítiques, i programes com a agents dinamitzadors del territori i les comunitats des de la perspectiva econòmica però sobretot social, educativa i cultural. Establir relacions entre els equipaments i projectes culturals del món local i les agendes més globals és urgent i necessari en un món cada vegada més connectat on la diversitat cultural i els reptes mediambientals són paradigmes centrals.

Quins són els nous reptes que s’ha marcat per al museu com a nova directora?
De moment estic encara coneixent i situant-me en el dia a dia del museu i el seu equip. Els reptes s’han d’anar definint d’acord amb la Fundació Carulla i tenint molt en compte l’experiència de tot el personal del museu, que és qui coneix l’entorn, la història i els potencials del Museu de la Vida Rural. L’encàrrec que he rebut és de gestionar un procés de canvi i adaptació del museu com a equipament cultural a les noves demandes socials, un procés que passarà indiscutiblement per potenciar molt més la seva funció educativa a través de la generació de pensament crític, a impulsar la participació de la ciutadania, a considerar la diversitat de mirades i a garantir, en definitiva, el dret de tothom a participar del coneixement i a formar part de la vida cultural.

Com es pot fer per fer tornar el públic als museus en un món en què qualsevol cosa és a cop de ratolí?
Penso que estem en un moment interessant que pot suposar un punt d’inflexió en la carrera desenfrenada pel creixement i la velocitat que hem viscut en les darreres dècades. El paradigma de la sostenibilitat va calant en la societat i les mentalitats comencen a canviar. Es valora cada dia més allò que és natural, la recuperació del sentit comú i una gestió més racional dels recursos i el temps. Conceptes com qualitat de vida o benestar ja no tenen a veure només amb consum de productes sinó cada vegada més amb experiència vital i creixement personal. Els museus han de saber oferir aquesta experiència de qualitat, que té molt a veure amb l’aprenentatge que genera l’accés al coneixement. Ara bé, aquest accés ja no és només físic o presencial, sinó també virtual, i caldrà innovar en el com però sense renunciar al què i al perquè.

En el cas concret del Museu de la Vida Rural, la col·lecció ens apropa a una sèrie de sabers, coneixements i maneres de viure que ens fan pensar molt i ens permeten reflexionar sobre el present per mirar de construir un futur més coherent, en el que necessitem per estar bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. 

La visita a l’exposició permanent és una de les propostes per accedir-hi, però n’hi haurà d’haver moltes d’altres que passaran sens dubte per les noves tecnologies.

Coneixia anteriorment el Museu de la Vida Rural? I com ha notat la rebuda?
Coneixia el museu i el vaig tornar a visitar fa poc temps. La rebuda de l’equip i del poble ha estat excepcional i estic molt agraïda per les facilitats, l’amabilitat i la simpatia de tothom amb qui, de moment, he parlat. 

Per altra banda, m’ha acompanyat en el meu aterratge a l’Espluga la lectura d’una novel·la excepcional escrita per una escriptora que treballa al museu, la Carme Martí. La novel·la es titula El camí de les aigües i m’ha permès una immersió meravellosa en la història, la geografia i la cultura d’aquesta comarca a través de diferents generacions de dones del territori.

Finalment, farà vida a l’Espluga o vindrà de forma puntual? I per als qui no la coneguin, qui és i quines aficions té la nova directora?
Estic instal·lada ja a l’Espluga de dilluns a divendres, amb viatges setmanals a Barcelona per coordinar-nos amb la Fundació i alguna anada encara a Girona per fer classes a la Universitat. M’agrada molt llegir, caminar, cuinar i conèixer gent que m’expliqui històries de vida. Penso que estic en el millor lloc per trobar tot això!