“Els llaços familiars amb mossèn Isidre van fer de la presentació un acte especial”

Ramon Setó Vallverdú Autor del llibre ‘Mossèn Isidre Boyó i Maré, poeta i vicari (1867-1931)’

Aquest divendres passat al vespre, Vimbodí i Poblet va redescobrir la figura del seu capellà poeta Isidre Boyó arran de la presentació del llibre que aplega la seva obra. En aquesta entrevista, el seu autor ens comenta com ha sorgit la idea d’escriure aquesta obra sobre el mossèn, del qual es compleixen 150 anys del seu naixement.

Com va viure l’acte de presentació del seu llibre a Vimbodí i Poblet?
L’acte de presentació va ser entranyable, bonic i familiar. Sempre és agradable posar un granet de sorra en la recuperació d’un personatge rellevant del seu temps i fer-ho davant dels teus convilatants, acompanyat de la família i amb tot el suport de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet i de la Diputació de Tarragona. A més, el fet que hi hagi uns llaços familiars amb mossèn Isidre van fer de la presentació un acte especial.

D’on neix la idea d’escriure un llibre sobre Mn. Isidre Boyó?
La nostra àvia era neboda de mossèn Isidre; a casa l’havíem sentit recitar alguns dels seus poemes i ella ens havia parlat d’altra gent que en sabia o en tenia en estampes o recordatoris. Quan va morir el 1931, la revista Vimbodí li va dedicar unes pàgines especials i hi va publicar diversos poemes; també hi ha poemes seus en epitafis al cementiri i a la Font de Nerola, entre Riudabella i Poblet. Per altra banda, a casa es conservava la seva biblioteca i enmig de llibres i documents vaig poder recuperar una llibreta amb poemes, cartes i altres escrits seus. Tot plegat va desvetllar el meu interès pel personatge i per la conservació dels seus poemes, en molts casos lligats a Vimbodí o a la seva gent.

Qui era Mn. Isidre Boyó i, a banda del seu vessant eclesiàstic, quines eren les seves inquietuds, personalitat i pensaments més interns?
Mòssen Isidre Boyó i Maré (1867 – 1931) s’autodefinia amb aquesta quarteta:
“Soc poeta i soc vicari,
a les tardes, pastoret;
de tot l’any soc propietari,
i al cap del mes, faig net.”

Hi trobem ben definit l’univers vital de mossèn Isidre: la seva condició de capellà, la vocació poètica, l’interès i defensa de l’agricultura i la convivència i relacions entre el amics i convilatants, a alguns dels quals donava un cop de mà.

Mossèn Isidre va ser ordenat sacerdot als trenta-tres anys i sempre va exercir com a vicari a Vimbodí; a la vegada, era qui oficiava les misses a la capella del castell de Riudabella, amb els propietaris del qual mantenia molt bona relació. Molts dels seus poemes religiosos tenen un caire místic i profund, al costat d’altres ben frescos i de juvenil candidesa; destaquen els relacionats amb el mes de maig i els recordatoris de primera comunió.

En l’àmbit de la defensa de l’agricultura són imprescindibles els “brindis” que va declamar de forma abrandada en sengles trobades de la Unió de Viticultors, creada per millorar les condicions socials i comercials dels viticultors.

Són nombrosos els poemes destinats a familiars i amics en diferents moments vitals: aniversaris, casaments, defuncions, nomenaments... Aquí trobem el poeta més planer i proper als seus estimats.

Un altre àmbit creatiu el conformen els poemes de caire institucional; és a dir, amb motiu de la visita al poble de prelats de l’església, i també de personalitats al Col·legi de les Germanes Carmelites, fundat pels propietaris de Riudabella.

Alguns dels seus poemes més emblemàtics són els Goigs a la Mare de Déu de l’Ametller de Riudabella, recuperats en una estampació a cura dels Gogistes de Tarragona l’any 1984. Són preciosos els versos pintats en rajoletes a la Font de Nerola; i també els que es poden llegir en la làpida del nínxol del cementiri vimbodinenc, on està enterrada la seva mare.

A banda, hi ha una limitada producció de poemes burlescos i d’altres promocionals d’empreses locals: el molí fariner del Salt i el “xampany” Dalmó.

Podem dir que mossèn Isidre era un home amb una intensa vida misticoreligiosa, però ben arrelada al seu entorn social i paisatgístic. No obstant, i no sabem si era fruit d’aquest contrast, va patir profundes depressions al llarg de la seva vida que el van obligar a estar ingressat en centres de salut mental.

Li va portar temps escriure el llibre?
La majoria de poemes ja fa temps que estaven recopilats. Recentment he treballat en la biografia i en l’organització de les composicions.

Segurament aquest treball hauria d’haver estat acabat fa trenta anys o més, quan encara hi havia gent que podia haver sentit parlar de mossèn Isidre, però no va ser així. L’important és que el patrimoni poètic i humà es conservi.

Com era Mn. Isidre Boyó com a mossèn, rector de Vimbodí i Poblet?
Bé, crec que ja s’ha dit abans. Només afegeixo el que deia la revista Vimbodí l’agost del 1931: 
“Vimbodí l’estimava, ¿i per què no? Després de complir el zel apostòlic, esmerçava les seves energies en pro de l’agricultura per ésser aquesta l’element bàsic de la riquesa de la nostra terra.
... /...

La seva pregona popularitat no cal pas que ens esforcem a demostrar-la, car tothom de Vimbodí i dels seus contorns coneixia a Mn. Isidre.”

Com ha vist la rebuda del llibre?
Pel que vaig poder copsar el dia de la presentació, el llibre ha estat molt ben rebut i els dies posteriors, per Sant Jordi evidentment, també ha despertat interès entre els vimbodinencs.

Finalment, té algun projecte més en ment? I qui és i a què es dedica Ramon Setó per als qui no el coneguin?
Actualment estic jubilat; tota la meva vida professional ha estat dedicada a l’ensenyament, primari i secundari, bàsicament a Vila-seca. He estimat aquesta professió i aprofito per reivindicar la dedicació i l’honestedat dels que s’hi dediquen.

Quant a projectes... sempre n’hi ha algun. Hi ha un possible recull de literatura oral, iniciat ja fa força temps. Darrerament estic en un inventari de lèxic de Vimbodí, o de la Conca, que no acostumo a sentir al Tarragonès.
Però no sé si hi haurà ocasió de tirar-ho endavant.