“‘Xibida’ va néixer com a homenatge a mossèn Joan Roig i Montserrat”

Jaume Josa i Ramon Gavarró Editors de la revista ‘Xibida’, full informatiu del poble de Vallclara

Aquest mes de maig ha vist la llum l’últim número de la ‘Xibida’, el full informatiu del poble de Vallclara. En parlem amb les dues persones que al llarg de vint anys l’han fet possible.

La revista ‘Xibida’ s’acomiada després de vint anys. Com ha estat la decisió?
L’hem pres com a conseqüència d’un desgast natural i que cada cop ens costava més d’aconseguir la informació per dur a terme la publicació.

Quanta gent s’encarregava avui dia de tirar-la endavant?
Hem estat dos els que hem portat a terme la revista durant aquest vint anys, amb la col·laboració de diversos veïns de la població que han estat els encarregats de recollir les notícies esdevingudes a la població, la pluviometria, la demografia i les fotografies de les activitats que s’hi han portat a terme durant aquest període de temps. També alguns veïns ens han facilitat fotografies antigues i articles que quedaran com a referent històric.

És aquesta una decisió ferma o bé la revista pot tenir un retorn?
De moment la revista impresa no sortirà més, no obstant tenim un bloc on hi ha penjades totes les revistes i on pensem continuar posant notícies, històries, anècdotes, etc. Per als qui el vulguin consultar l’accés al blog és el següent: http://xibida.blogspot.com.es. Amb el temps no descartem la publicació d’un recopilatori de notícies de Vallclara.

Quins són els millors records que teniu? O alguna anècdota en particular?
Les primeres revistes les vàrem titular Xivita, expressió que recollirem de la gent gran de la població que recordaven el temps en què a quasi a totes les cases tenien alguna cabra i per cridar-les utilitzaven l’expressió “xivites, xivites”, i amb el temps algú ens va corregir i la revista va passar anomenar-se Xibida. El que ens agradaria ressaltar és que Xibida va néixer com a homenatge a mossèn Joan Roig i Montserrat, que va estar uns quans anys a Vallclara i quan el bisbat el va traslladar l’any 1998 els veïns varen trobar-lo molt a faltar perquè va ser un rector molt dinàmic, actiu i proper a la gent. Des de fa molts anys mossèn Joan continua sent rector d’Ulldemolins.

Com veieu el present i futur de les publicacions comarcals?
Creiem que haurien de continuar aquest tipus de publicacions, per la importància que té tenir notícies que són properes a la gent, ja que en el temps queden com un referent històric.

Finalment, què diríeu als qui us han seguit fins ara?
Estem molt agraïts de la col·laboració rebuda de l’Arxiu Comarcal, del Consell Comarcal, de Nova Conca, de la Biblioteca de Montblanc i altres centres culturals de la província que han valorat la tasca que hem dut a terme durant aquest anys. Molt especialment volem expressar el nostre agraïment a tots els veïns de Vallclara, que any rere any esperaven rebre la publicació. Estem contents que la publicació d’aquests trenta-quatre números i un especial dedicat al pintor Màrius Ginesta hagin deixat una petjada de la vida a Vallclara d’aquest darrers vint anys.