“Menys gent vivint als masos és sinònim de menys gent treballant la terra”

Manel Martínez Autor del llibre ‘La vida als masos i altres disseminats de la Conca de Barberà’

Després de vuit anys de recerca, Manel Martínez, expert en el nostre territori comarcal, presentarà a Montblanc, i d’aquí a una setmana a Vimbodí i Poblet, el seu llibre ‘La vida als masos i altres disseminats de la Conca de Barberà’, del qual ens parla en aquesta entrevista.

Demà presentes el llibre a Montblanc, i la propera setmana, a Vimbodí i Poblet. Com afrontes l’acte de presentació?
Fer la presentació d’un llibre sempre és un acte especial, doncs és el dia en què pots estar a prop de la gent i explicar tot allò relacionat amb el llibre: les motivacions per fer-ho, les il·lusions o la feina de tot plegat.

He triat Montblanc per fer-ne la presentació inicial perquè és el lloc on visc des de fa anys i perquè moltes de les persones que he entrevistat i que han col·laborat en el llibre són de Montblanc. Però seguidament volia fer la presentació a Vimbodí i Poblet, el poble on vaig néixer i on també he trobat moltes persones que també han col·laborat en el llibre.

Com sorgeix la idea de dedicar la teva atenció als masos?
Soc una persona a qui li agrada caminar pel camp i per la muntanya, i quan veig construccions o altres empremtes humanes sempre em pica la curiositat per saber-ne més d’allò que veig. En els casos dels masos sempre em preguntava a mi mateix: qui deuria haver viscut allà? O fins quan van estar habitats?

T’ha portat molta feina el fet de recopilar tota la informació històrica del registre de masos i tota la resta?
La veritat és que sí. Han estat vuit anys des que vaig començar la recerca de documentació sobre els masos i les persones que hi habitaven. Aquí he de dir que la recerca em va portar a adonar-me que no tan sols foren els masos els llocs disseminats on es vivia, sinó que també hi va haver moltes altres construccions habitades, com ara els molins, els petits llogarets, les casetes del ferrocarril, la dels peons caminers, les cases forestals, els hostals dels camins, les ermites, els corrals i d’altres. Per això el llibre és sobre la vida als masos i altres disseminats de la comarca.

El declivi dels masos és un exemple del declivi de la pagesia?
Sense cap mena de dubte hi ha una estreta relació. El meu estudi comprèn un període de cent anys, des de 1860 a 1960, i he pogut comprovar com la Guerra Civil va tenir molta incidència en l’abandonament d’alguns masos. És, però, a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle passat quan es fa palès aquest declivi. Menys gent vivint als masos és sinònim de menys gent treballant la terra.

Era la comarca rica en masos, o estava per sota d’altres comarques?
No tinc dades concretes d’altres comarques quant al total de llocs disseminats habitats. Sí que és cert que l’anomenada Catalunya Vella és molt rica en masos i que hi ha l’estereotip que a la Catalunya Nova el poblament és més aviat agrupat en poblacions. Amb el resultat final del meu estudi puc dir que caldria matisar aquesta afirmació, ja que jo he inventariat fins a 298 construccions disseminades de les quals la major part, fins a 131, són masos. Sí que crec que cal aclarir que una bona part d’aquestes construccions (69 en total) són cases dels diferents llogarets com Rojalons, la Barceloneta, els Cogullons, la Bartra, el Pinetell o Prenafeta. També s’ha de tenir en compte que el meu treball només agafa l’àmbit geogràfic de la Conca estricta o històrica, deixant de banda tota la Baixa Segarra i els municipis de Senan i Vilanova de Prades. Per tant el nombre total de disseminats en tota la Conca de Barberà serien encara molts més.

Finalment, mas i masia serien similars per als profans?
Normalment s’anomena mas o masia a un edifici amb explotació agrària o ramadera que es troba disseminat, si bé la masia, pròpiament, seria només la construcció destinada a l’habitatge, i per contra en referir-nos a un mas es fa esment del mateix habitatge més totes les altres construccions auxiliars com poden ser corrals, pallissa, era..., i també a tota la terra de la finca, sigui terra de conreu, de bosc o de pastura.

Aquí a la Conca acostumem a anomenar “mas” al que molts cops seria només una masia.