“El Club el portem integrat, i així ho transmetem i ens ho han transmès”

Ramon Mullerat President del CB Àguiles de Santa Coloma de Queralt

El CB Àguiles està d’enhorabona, i és que demà, dissabte, viurà els actes de celebració del seu 50è aniversari; un fet ben històric, i més encara si tenim en compte les dimensions de la localitat.

El CB Àguiles viurà dissabte els actes del 50è aniversari; com viu aquesta efemèride com a president?
Enfeinats, però amb ganes de gaudir-ho. Veure gent que havia format part del club fa temps i que encara en guarda un bon record et compensa l’esforç de preparar-ho tot. Molts dels que havien format part del primer equip, al voltant del 1968, hi seran… Al sopar serem en una mica més de tres-cents. Després hem preparat una exposició amb moltes fotografies i material divers, que ens ha portat unes quantes hores, però crec que aquestes coses valen la pena de fer i preparar. Aquest cap de setmana serà al poliesportiu.

Quina creu que és la clau perquè Santa Coloma hagi pogut celebrar mig segle de vida del seu bàsquet?
Suposo que una de les raons és que la gent que passem o han passat al davant, ens estimem el bàsquet i el club, i això li dona un plus a la supervivència. Per dir-ho d’alguna manera, ho portem integrat, i així ho transmetem i ens ho han transmès.

En quin estat de salut està avui dia el CB Àguiles, i com veu el futur de l’entitat?
L’entitat avui en dia està sanejada econòmicament. La conscienciació dels pares en l’àmbit logístic també és força gran (no com fa alguna dècada). I basquetbolísticament parlant, doncs mantenim força equips femenins i masculins, i ens costa de tirar endavant algun projecte. Anys amb pocs nens que fan esport, o bé que s’han decantat cap a altres opcions… En noies, fins ara tenim equips en totes les categories… Som un poble de menys de tres-cents habitants i amb molta activitat associativa, i tothom estem a tot arreu… A vegades costa mantenir el compromís que exigeix la competició, cada cap de setmana.

Des de fa bastants anys, la junta està formada pels entrenadors. Una de les claus del futur del club és que hi hagi una junta efectiva que faci les seves tasques. Que vagi més enllà del que estem fent ara, ja que en fer d’entrenadors, no arribem a tota arreu, i se’ns escapen coses importants… Si algun grup de pares s’anima a tirar endavant la gestió del club, benvinguts seran!!! Si no, anirem fent i seguint com fins ara, que no està gens malament, però…

Quins han estat els millors i pitjors moments de l’Àguiles?
Els millors moments sempre els associem a quan guanyem campionats o bé pugem de categoria. Durant tants anys hem guanyat una bona pila de títols, i hem assolit unes quantes fites impensables per a un poble de les nostres dimensions. Vam gaudir de tenir un sènior femení a Segona Divisió al seu moment, i actualment tenim el sènior masculí a Primera Catalana (una per sota de Copa Catalunya), i el júnior ha competit a Interterritorial… Des de fa dos anys hem recuperat els Pastorets, per fer diners i per fer club!!! Abans no hi havia tantes activitats com ara. Avui en dia mantenir el club com està és tota una fita. Dels pitjors ja no me’n recordo.

Finalment, quanta gent conforma avui dia l’entitat i com veu el seu present i futur a la presidència?
El club som al voltant de 110-120 jugadors. I uns 20 entrenadors (molts també jugadors). La junta la formem el col·lectiu d’entrenadors. La tresoreria la porta el Ramon Bartra de fa anys, i jo faig les tasques de secretari, més que de president. Algun any el Pep Bartra ens ha fet de coordinador dels entrenadors, muntant els entrenaments amb coherència de club.

La presidència, i la junta, hauria d’estar formada per gent que no fos entrenador i actualment només el tresorer fa de tresorer i prou (ja havia fet d’entrenador abans). Mentre això no es doni, seguirem treballant tan a gust per l’entitat tan bé com sabem o puguem!!!