“Serà una edició més consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Pau Estrem Productor, gestor cultural i director del Danseu Festival

Pau Estrem presentava, fa ben pocs dies, el Danseu Festival d’enguany, que per sisè any consecutiu es durà a terme a les Piles. El Pau, que porta la dansa a les venes, ens en parla en aquesta entrevista

Fa pocs dies es vivia la presentació de la nova edició del Danseu. Com se sent de poder celebrar les sis edicions a les Piles?
Quan es tracta de cultura, d’un territori no central, i de creació de públics... i parlem de projectes com el Danseu, treballem en constant equilibri. De vegades es fa difícil, i celebrar una edició més, aturar-nos, mirar enrere i veure que han passat 6 anys des del primer Danseu, ens sorprèn i ens omple de felicitat. A dia d’avui no deixa de ser un projecte en constant evolució i és molt interessant, fins i tot des de dins, veure quines formes i quins conceptes va agafant el nostre festival a les Piles. De totes maneres, penso que el plaer i l’orgull no arriba pel sol fet de continuar, sinó de continuar amb un equip de persones totalment entregades i qualificades per al projecte, i un públic propi que es consolida i ens espera agost rere agost.

Serà aquesta una de les millors edicions fins al moment?
Serà una edició més consolidada, amb més projecció nacional i internacional, amb més recursos i una millora de la infraestructura. Això no vol dir que serà la millor edició. Sempre dic que cada Danseu el fa la gent que hi participa, no et puc dir com serà el Danseu 2018 fins que no acabi! Està a les mans dels artistes, ballarins, companyies i públics que hi assistiran! 

Com ho fa durant l’any per anar introduint els diferents canvis que, per cert, van començar en l’anterior edició i en aquesta s’aprofundeixen?
Més que canvis, crec que parlem d’evolució i d’aprenentatge. Quan vam començar teníem un projecte a les mans més gran que nosaltres mateixos. Ara estem formats i situats. Conèixer, viatjar i relacionar-se amb altres festivals t’aporta aquesta mirada externa que et fa qüestionar. És molt interessant conèixer altres models de gestió. Totes aquestes petites accions deriven en un resultat, i és el nostre festival.
L’any passat ens vam adonar que la proposta de festival familiar i de cap de setmana era la clau per al territori i els objectius del festival, havíem de continuar per aquesta línia i així ho hem fet. De totes maneres, el Danseu continua projectant-se de l’1 al 12 d’agost, amb activitats, mostres i tallers, amb el focus, com sabeu, els dies 10, 11 i 12. 

Quins trets principals tindrà aquesta nova edició i quines expectatives hi ha ja de participació?
Esperem arribar a la gent i parlar de temàtiques i pensaments presents. Enguany ha estat un any difícil per al nostre país, hem sentit a parlar molt de fronteres, viatges, exilis, separacions... La programació s’enfoca cap aquí, però sense posicionar-se, sinó esperant arribar a la gent des d’un altre lloc a l’habitual. Esperem consolidar la proposta a nivell comarcal i, perquè no, tenim aspiracions provincials.
 
Creu que la dansa en tota la seva extensió és prou reconeguda al nostre país, davant d’altres arts com el teatre, per exemple?
No. És evident que la dansa no és reconeguda al nostre país. I per altra banda, alguns mitjans multitudinaris, com la televisió, ens ensenyen coses que deformen els conceptes reals de la dansa i els ballarins. La dansa no té res a veure amb la fama. Ni tampoc amb els estudis. La dansa té a veure amb un mateix. I la professió de la dansa és això, una professió. Seriosa i rigorosa. 

Qui és i què fa normalment Pau Estrem, per a qui no el conegui?
Soc productor i gestor cultural, amb base entre Barcelona i Birmingham. M’interessa i m’entusiasma la internacionalització i totes les seves vessants, soc membre de l’agència d’estratègies i internacionalització per a arts escèniques Art Republic i treballem en els 5 continents. En paral·lel, porto la producció executiva de la companyia Humanhood, i tot això, combinat amb la direcció del Danseu. També tinc dos gossos, són la meva segona passió. Ells també ballen!