"Josep Maria Poblet és clau en el periodisme desl anys 20 i 30"

Jaume Ferrer i Puig Doctor en Filologia Catalana

Què aporta aquest llibre a la historiografia local i nacional?
Aquest és un estudi pioner que dona una perspectiva nova del Montblanc del primer terç del segle passat, però feta des de la historiografia literària i prenent l’escriptor Josep Maria Poblet com a eix discursiu, posant l’accent en les seves idees polítiques, estètiques i culturals, a partir de l’anàlisi dels seus articles publicats a la premsa montblanquina de l’època i de la seva militància a la Joventut Nacionalista. Aquest llibre no vol ser només d’autoconsum montblanquí, sinó que pretén anar més enllà i esdevenir una contribució a la història intel·lectual del país feta des de la Conca de Barberà, perquè Poblet és una peça necessària per completar i entendre millor el mapa del periodisme i la intel·lectualitat dels anys vint i trenta a Catalunya.
Com has viscut la presentació del llibre a la teva població?
Quan un veu la feina d’anys materialitzada en un llibre i el pots compartir amb els teus amics i convilatans, no es pot experimentar altra sensació que una immensa alegria i satisfacció. Si, a més, el llibre té a veure amb Montblanc i tens l’honor de comptar amb una taula de luxe, presidida per tres alcaldes generosos que han deixat una empremta fonda en la història de Montblanc dels últims cinquanta anys, com són Josep Gomis —actual president del Museu-Arxiu de Montblanc—, Andreu Mayayo —catedràtic d’Història— i Josep Andreu, a més de la professora i investigadora Maria Campillo, un nom de referència dins de l’estudi de la literatura catalana contemporània, la festa ja és completa, i la gratitud vers tots ells, absoluta.
Com va ser que et vas interessar per la figura d’aquest periodista?
El meu interès per la literatura de Josep Maria Poblet prové de les lectures primerenques de joventut, quan vaig descobrir els seus llibres sobre el Montblanc d’abans de la guerra a la petita biblioteca familiar. Després, ja en període de formació universitària, aquest interès va continuar amb la immersió en la seva rica i extensa producció teatral, arran d’assistir als actes del seu centenari, organitzats pel Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca l’any 1997. D’aquí en sorgiria una primera recerca que es traduiria en el llibre El teatre de Josep M. Poblet (2003). A partir d’aquests anys l’interès aniria creixent fins al punt d’embrancar-me a fer-ne una tesi doctoral, que vaig defensar l’any 2016 a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podríem trobar paral·lelismes entre la situació que va viure Poblet i l’actual?

Els paral·lelismes hi són, si ens remetem al context polític del catalanisme montblanquí del primer terç del segle xx, és a dir, en aquests anys ja es veu la confrontació dialèctica i tàctica entre el sector catalanista d’esquerres, encapçalat per Joan Poblet i Teixidó, i el sector catòlic i conservador, liderat per Mn. Pau Queralt. La mort del primer, l’any 1918, provoca que el catalanisme local es replegui; ara bé, les tensions sempre van existir i les crisis havien estat cícliques, talment com passa també avui en el context nacional. A finals de 1931 es va produir la defenestració de Josep Maria Poblet i el seu pare Joan, per part dels catalanistes conservadors, que no van perdonar que pare i fill fessin el pas a les files d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Com devia viure Poblet dues guerres ben properes i sempre amb algun català pel mig?
Poblet era allò que avui en diríem un relacions públiques, un home trempat, un optimista irreductible, a qui li costava perdre el bon humor i que no es va rendir mai davant les adversitats que li van tocar de viure, que van ser moltes, com ara la defenestració patida, la fallida del negoci familiar, el 1932, que li va comportar haver de marxar primer a Alacant i després a Madrid, havent de començar cada vegada una nova vida des de zero. A la capital espanyola va viure les primeres setmanes de la guerra civil i va presenciar com el conflicte va transformar la vida de la gent corrent. El 1939 hauria d’emprendre el camí de l’exili a França i després cap a Cuba. Poblet era un home pacífic, detestava la violència i la guerra.
Com t’expliques que Montblanc sempre hagi donat, al llarg de la història, tants personatges compromesos amb el país?
La vila de Montblanc, sobretot la seva història i el seu patrimoni arquitectònic i cultural, imprimeix caràcter, i això ha anat pesant al llarg dels anys, especialment durant el segle xx amb el catalanisme polític i cultural, i la formulació en clau local d’allò que els montblanquins hem definit com a “montblanquinisme” també hi ha tingut molt a veure. Alguns d’aquests noms, apreciats i valorats encara avui, els trobem en el nomenclàtor dels carrers de la vila, com els anteriorment esmentats, però també n’hi ha d’altres com l’escriptor i polític Josep Conangla i Fontanilles, l’advocat i conseller d’Ensenyament de la Mancomunitat Maties Guarro i Ribé o el llibreter i bibliòfil Antoni Palau i Dulcet, tots ells propers al cercle familiar i personal de Josep Maria Poblet.
Finalment, quines són les teves inquietuds dins del teu àmbit d’estudi, i quins projectes tens?
Les meves inquietuds en l’àmbit de la recerca són moltes i de naturalesa molt diversa. Poblet, per exemple, n’és una d’important perquè en ell convergeixen molts focus d’interès, com són la història contemporània de Montblanc a partir dels seus escriptors; la intel·lectualitat i el periodisme dels anys vint i trenta (Pla, Sagarra, Soldevila, Xammar, Gaziel...); la literatura de l’exili de 1939 o gèneres literaris com la narrativa testimonial i el memorialisme, a més de la història i les idees del republicanisme nacionalista. Ara mateix els projectes futurs, quant a investigació, passen per donar a conèixer diversos aspectes treballats a la tesi sobre la contribució literària de Josep Maria Poblet. Vindran pàgines molt interessants.