Com valoreu la vostra presentació davant el públic de casa?
Molt bona. Estem sorpresos i alhora molt satisfets amb l’acollida de la gent que ens va venir a veure, per la familiaritat en què vam estar, perquè ens van fer sentir còmodes, malgrat els nervis. Creiem que tenim moltes coses a millorar, però, pels comentaris que ens han fet la majoria dels assistents, la sensació que tenim és molt positiva, cosa que ens anima a continuar endavant amb el projecte...

Com neix la idea de crear Abisme?
Abisme és la conseqüència de Terçana, un grup de Techno-Pop que vam fer el 1994 el Jordi Cartanyà, el Xavier Iborra i el Xavi Oliva. La formació es va dissoldre, hi ha hagut alguns intents infructuosos de ressuscitar el grup, però, tot i que han passat els anys, no hem deixat de compondre cançons. Precisament l’Òscar Cantillo és qui ens va animar a pujar dalt d’un escenari amb les nostres pròpies peces i aquí ens tens els tres. Per altra banda, el “quart membre” del grup seria el Miquel López, que als assajos s’encarrega de la part tècnica, i és el responsable de la gravació i edició dels vídeos que es van projectar al concert.

Quins són els vostres referents nacionals i internacionals?
Referents? De formacions catalanes podríem citar els Antònia Font o els Kitsch. De caràcter més internacional, som seguidors dels Depeche Mode, però també ens agrada la música de Bruce Springsteen, Rammstein, Hans Zimmer...

L’elecció del nom Abisme, quelcom de relació amb el moment en el qual tots plegats ens trobem i els perills que tenim davant?
No, de fet no... “Abisme” és una metàfora emocional, com les cançons. Tots ens sentim davant un abisme quan afrontem pors, neguits, situacions inesperades... El repte de reprendre un camí musical oblidat de fa anys és de fet un bon abisme... una mica és el que vam voler transmetre en el cartell, el sentiment de petitesa humana davant allò desconegut i, a la vegada, de coratge a afrontar-ho.

Què té Abisme d’aquell grup Terçana?
Té moltes coses en comú i a la vegada poques... moltes perquè Abisme representa una continuació d’aquell projecte, i aprofitem algunes cançons de llavors. Poques perquè al llarg de 18 anys, les composicions han anat madurant, hem anat aprenent i, sobretot, la incorporació de l’Òscar a la guitarra és clau per emprendre camins musicals més rockers que amb el format techno-pop de Terçana difícilment hauríem pogut desenvolupar.

Quin és el vostre mètode de treball, composició…?
Pel que fa al nostre mètode de treball, bé, generalment el Jordi és qui compon la majoria dels temes; també n’hi ha alguns del Xavier. Llavors gravem el tema, seqüenciem la base rítmica, arranjaments, efectes ambientals... Finalment, quan trobem que la composició és prou madura i ens convenç, ens plantegem com durem aquesta composició al directe. Generalment, deixem les pistes rítmiques (baix i bateria) seqüenciades, inclòs algun arranjament ambiental, i les parts més melòdiques són les que s’interpreten en directe, igual que les veus i els cors. De tota manera, estem experimentant noves metodologies, últimament juguem molt als assajos i no descartem trobar formats més orgànics, fins i tot, algun cop hem parlat de cercar algun baixista i bateria per completar la formació... Tot està per decidir, però.

Feta la presentació, què vindrà ara i fins on us agradaria arribar?
No ho sabem, no ens hem plantejat seriosament el que vindrà. El repte inicial era fer un concert.
El que sí que tenim clar és que tots tres creiem que el projecte ha de continuar. Possiblement, el camí consistirà a fer més concerts, aprendre més encara i madurar damunt l’escenari, per la qual cosa sí que podem dir que estem oberts a propostes, a tocar en festivals, pubs, sales, etc. Estem encara aprenent...

Us ha resultat difícil “jugar” a casa, per allò que un no és profeta a la seva terra?
Tot el contrari. Des del primer moment tot han sigut facilitats per part de totes aquelles persones que els hem demanat col·laboració o ajut directament. Des del Ramon Requesens del Centre Parroquial de Montblanc, l’Associació Juvenil Barjaula, les ballarines “Ilina al Helua” i Jessica Estadella, Sergi Estadella d’“Energy for you” a les llums i el so... També l’Albert Carreras per les seves fotos i a la logística del Guillem Cos, Judith Poblet i Eva Pomares. Als nostres amics Daniel Martínez, Iban Casanovas i Jaume Torrat. I no ens podem deixar la Lliberia Recasens que tant pacientment ha venut les entrades del concert.