Tirem primer una mica enrere en el temps; com li ve la vocació de dedicar-se a la farmàcia?
Bé, jo primer de tot, vaig estudiar la carrera de Biologia a la Universitat Central a Barcelona (UB). Ja mentre estudiava, veia que em faltava aquell complement més a nivell sanitari, ja que Biologia és una carrera més tècnica, així que, un cop vaig acabar la llicenciatura de Ciències Biològiques, vaig posar-me a fer Farmàcia a la mateixa universitat, i així vaig complementar els meus coneixements.

Així, doncs, no ve de família?
No, a la meva família no hi ha cap farmacèutic. Per part del meu marit, però, sí. El meu marit és farmacèutic, i també el seu pare.

Després, però, sí que han fet vostè i el seu marit una família de farmacèutics.
Sí, com deia, ho som el meu marit i jo, i també ho són els meus dos fills. De fet, també ho és la meva jove.

On va començar a treballar i quan inicia el projecte d’una farmàcia pròpia?
Vaig començar a treballar primerament en laboratoris a Barcelona. Després durant força anys, vaig tenir el meu propi laboratori a Montblanc. A vegades, ajudava, combinant-ho amb la feina del laboratori, a la farmàcia del meu marit a l’Espluga, fins que el 2007 començo com a titular d’una farmàcia a Montblanc.

I ara també presidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT)?
Això mateix. El 2004 ja vaig entrar al Col·legi de Farmacèutics com a vocal d’anàlisi, tot participant en el que anomenem grups de treball, sobretot en el camp de l’alimentació. Del 2008 al juny d’aquest 2012 vaig estar com a vocal del Consell Català (que està dins la Junta de Govern). Finalment, aquest juny del 2012 es va fer la renovació de la Junta i, doncs, des d’aleshores en sóc la presidenta, un mandat que és de 4 anys i amb una limitació màxima de 8.

Entra de presidenta en un moment una mica tèrbol, entre euro per recepta, copagament...
Sí, és un any complicat. A més, vaig prendre possessió just la setmana que va entrar en funcionament l’euro per recepta. Vam començar, doncs, amb tota l’adaptació i després l’1 de juliol vam començar amb el copagament, que aquí a Catalunya es va ajornar l’aplicació definitiva a l’1 d’octubre pels pensionistes. El primer mes el copagament i la taxa no es va notar, el mes d’agost ja s’aplicava en usuaris en actiu i, com deia, l’1 d’octubre es va començar a aplicar per complet. Tot plegat una gestió complexa que ha necessitat esforç per part del col·lectiu de farmacèutics, ja que cal fer tasques alienes a la pròpia funció del farmacèutic. La crisi ha accelerat que s’implantessin aquestes mesures que haurien funcionat millor potser si s’hagués fet més esgraonat.

Com ha reaccionat la població?
Hi ha gent per tot. La gent que ve a la farmàcia hi ha qui diu que ja ho comprèn veient la situació que hi ha, d’altres que ho veuen com un afegit en la població i que són moltes coses les que reben. Saben majoritàriament que són mesures que no imposem els farmacèutics, sinó que vénen donades per llei. S’enfaden, però no amb nosaltres, tot i que som els que hem d’aguantar els comentaris i les incerteses. La informació de les administracions vers els ciutadans l’hem d’acabar donant nosaltres i tot fa que la feina sigui més feixuga.