En la presentació de la nova proposta turística de dimarts, es parlava que el CIAR és el gran desconegut a Montblanc. Per què creu que és així i què es podria fer respecte a això?
Efectivament, el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades és un desconegut per gran part dels montblanquins i de la resta de catalans, només cal que preguntem a la gent i ho podrem comprovar. Però la població no en té la culpa d’això. Penso que les causes són diverses: per una part, només fa uns 14 anys que es va declarar Patrimoni Mundial (l’art rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, on estem inclosos), i fa uns 7 anys que es va inaugurar el centre (CIAR). Podríem dir que no deixa de ser un tema que està naixent, encara que allunyat de nosaltres, si el comparem, per exemple, amb altres monuments de Montblanc que els hem vist tota la vida. Per altra part, poca gent ha anat a la muntanya a visitar les pintures, a més, són petites i produeixen un cert desencant quant les veiem (ja que esperem veure els bisons d’Altamira i, en canvi, ens trobem amb autèntiques miniatures) que no sabem ni entendre ni apreciar.

Com qualsevol tema històric, l’art rupestre requereix un mínim de preparació per part de la gent, ja que no es pot valorar i estimar allò que es desconeix. Per tant, el problema està en la manca de finançament i de recursos destinats al CIAR.  

Cal engegar cursos i campanyes per donar a conèixer a la població el seu patrimoni rupestre. Cal informar i sensibilitzar la gent del que té i  no ho sap.  

Creu que la gent valora prou l’art rupestre?
Si un tema és quasi desconegut i té poca difusió, és difícil que la gent, en general, el pugui valorar. Repeteixo, això no és mai culpa de la gent, és culpa de la distribució dels recursos públics, de les institucions responsables de la difusió i, tot plegat, fruit d’un sistema i d’una política molt poc sensible vers aquests temes.     

Quines tasques realitza el CIAR?
El CIAR està creat per promoure la difusió, la conservació i la investigació del Patrimoni rupestre i, en aquest cas, el de les Muntanyes de Prades. A la vegada, ser un dinamitzador d’activitats culturals relacionades amb aquest camp de la prehistòria, preparant cursos, tallers, exposicions, seminaris, congressos, reunions, etc. Ser un espai obert als debats i a tothom interessat en l’art rupestre. No obstant això, la infraestructura del CIAR és precària a causa de la manca de recursos i a la situació actual.

De totes maneres i gràcies al conveni que tenim amb l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, s’han pogut iniciar certes activitats com tallers per escoles i monitors, formació de guies pel mateix CIAR i ara per a les visites als abrics amb pintures. També s’ha impartit la matèria sobre el Comportament Simbòlic que pertany al Màster de Quaternari que dóna la URV, i des del CIAR atenem els alumnes universitaris que volen estudiar i fer les seves tesis en Art Rupestre. 
     
Com descriuria la riquesa rupestre de les Muntanyes de Prades?
Actualment, Catalunya té un centenar de conjunts d’art rupestre prehistòric, quaranta dels quals es localitzen a les Muntanyes de Prades. No són uns murals excepcionals, però aporten dades molt importants per al coneixement de les últimes poblacions de caçadors recol·lectors i les primeres societats agrícoles ramaderes. Representa un moment de canvis socials, culturals i econòmics molt importants. 
        
Hi ha marge per descobrir més patrimoni rupestre a la comarca?
El territori català és força muntanyós i encara resta molt per descobrir, està poc explorat i, per això, cada nova troballa no deixa de sorprendre. No hi ha cap dubte que ens esperen grans descobriments. Només és qüestió de temps.

Què diria a la gent de per què cal visitar el CIAR?
Per diverses qüestions: la primera és que som uns privilegiats de poder gaudir de les obres d’art més antigues de Catalunya. Obres que no viuran per sempre, doncs, com tot en la vida, tenen data de caducitat, i la natura i la gent s’encarreguen d’arruïnar. I la segona és que Centres d’Interpretació d’Art Rupestre només n’hi ha dos al nostre país: el d’Ulldecona i el de Montblanc.  
   
Finalment, com valora la nova proposta presentada dimarts?
Molt positivament, crec que és un pas endavant en la difusió i la socialització d’aquest Patrimoni que cal conservar per a futures generacions. Aquestes obres consolidaran, poc a poc, la Ruta de l’Art Rupestre de Catalunya que coordina el Museu Arqueològic de Barcelona i desitjo que, aquest finançament —caigut del cel— ajudi a canviar el trist panorama que vivim.