Com sorgeix la idea de crear aquesta saga i quant de temps li va portar?
Va ser una necessitat per mi, com el respirar o el dormir, sentia la necessitat d’expressar una sèrie de sentiments, de sensacions, de pensaments que inundaven la meva ment, la meva ànima. Vaig escollir la literatura per poder expressar-me, ja que és un mitjà del qual estic enamorat i que sempre m’ha aportat moltíssim. Vaig trigar un parell de mesos a crear la meva obra al meu cap, un mes per ordenar la creació i tres mesos per escriure-la.

Quants volums té pensats escriure de la saga Lágrimas de un Ángel?
Vaig crear Lágrimas de un Àngel com un llibre únic, però aquest era excessivament gruixut pel que jo tenia pensat. Arribava gairebé les cinc-centes pàgines, per això i perquè el seu preu es dispararia per raó del volum, vaig decidir fragmentar-lo en tres parts, la qual cosa no només s’adequa al que jo desitjava, un format de llibre de butxaca, de lectura ràpida, sinó que, a més, el seu preu baixa considerablement i és l’abast de tothom, perquè jo he creat aquest obra perquè tots en poguessin tenir accés, no només per a uns pocs privilegiats.

És, realment, un àngel el canviant personatge que acompanya l’Antonio?
En la saga Lágrimas de un Àngel, hi ha dos àngels, el canviant, com tu l’anomenes, que acompanya el nostre personatge, Antonio, durant tota l’obra, i el mateix Antonio, que és l’Àngel que vessa les seves llàgrimes, d’aquí el títol de l’obra. Els dos són àngels simbòlics, l’Àngel Antonio seria com quan diem que un nen és un àngel, amb això no volem dir que sigui un àngel literalment, sinó que és així per la seva bondat, perquè, estranyament, som capaços de notar que aquest nen té un ànima pura; l’altre Àngel, que interactua amb el nen, apareixent cada vegada que aquest se sent perdut, simbolitza aquesta estranya casta de persones reals que casualment ens trobem al llarg de la nostra vida i que apareixen justament quan ens sentim perduts, ajudant-nos, donant-nos suport, ensenyant-nos el camí a seguir quan havíem perdut el camí de la vida, sense demanar-nos res a canvi i igual que l’Àngel de l’obra, no sé per què, solen desaparèixer de la teva vida per les conseqüències d’aquesta, perdent el contacte amb ells.

Creu, realment, que tots tenim una mena d’àngel al costat?
Sense cap mena de dubte, però, ja he dit abans, no com un àngel literal, sinó com a persones que trobem al llarg de les nostres vides.

Què influeix més en l’Antonio, aquell personatge canviant, àngel, o l’amor per la natura?
Tots els personatges que al llarg de l’obra van interactuant amb ell són els que l’influeixen, ja que és l’Antonio el que vessa per cada centímetre del seu cos un infinit amor no només cap a la natura, també cap a tots els seus éssers estimats siguin aquests amics, familiars o amors de parella, i li sobra molt d’amor per regalar, que també dóna als desconeguts. L’Antonio és el que ja posseeix un sentit de la llibertat fora del normal, tan immens que s’escapa per cada porus de la seva pell.

Tot plegat reflecteix la seva pròpia filosofia sobre la vida, la possible creença en les forces espirituals, etc.?
O no, sobre la part esotèrica de l’obra només són símbols, que m’ajuden a anar senyalant un camí entre les paraules i frases de l’obra com els senyals de trànsit que et van indicant a la carretera, amb la diferència que aquest camí el deu recórrer no només el lector, sinó que, a més, ha d’anar construint ell mateix algunes de les parts del sender, amb els seus propis records, amb les seves pròpies ideologies, ja siguin polítiques o religioses, amb els seus propis pensaments i sensacions, donant l’oportunitat al lector de formar part de l’obra, que tingui la sensació que aquest llibre que té a les mans ha estat escrit en exclusiva per a ell.
Sobre la filosofia et diré que és fàcil l’observar que entre línies dono a entendre que un ésser humà està per sobre de qualsevol ideologia política, de qualsevol religió o déu, que està per sobre de qualsevol riquesa per molt gran que aquesta sigui, de qualsevol llei si aquesta li impedeix créixer o viure com un ésser humà, de qualsevol govern o rei, això és una cosa que es veu molt clar en el principi del segon volum de Lágrimas de un Àngel, on Antonio ens diu: “Jo em vaig trobar sense voler-ho en una guerra, en la més important de la meva vida, la de defensar la meva condició d’ésser humà en un món dominat per l’Homo Sapiens”.
La resta del que conta entre línies l’heu d’esbrinar vosaltres. No us ho posaré tan fàcil, ja que, si no, perd tot l’al·licient, no creus?
Ha, ha, ha...