Què feia Mn. Pere Fibla abans d’arribar a Montblanc?
Vivia a la comunitat del Seminari del Poble de Déu a Barcelona i treballava com a mossèn de l’equip pastoral de la parròquia de St. Lluís Gonzaga. Em dedicava, sobretot, als joves i a la formació i animació de la comunitat parroquial.

Com va anar el procés fins que la comunitat va arribar al Santuari i com va sorgir l’interès del Seminari del Poble de Déu?
El Seminari del Poble de Déu no tenia cap interès especial. Va ser una sorpresa. Poc pensava jo el mes de juliol del 2008 que, a finals de setembre, viuria a Montblanc i em trobaria amb aquesta realitat que envoltava el Santuari de la Serra. Tot sigui dit, de la qual em vaig enamorar.

Doncs, bé, tot començà el juliol del 2008, durant un pelegrinatge de la parròquia de St. Lluís Gonzaga a Tarragona, amb motiu del 1750 aniversari del martiri de St. Fructuós, St. Auguri i St. Eulogi. En aquella ocasió, un servidor, després de la missa concelebrada a la catedral, vaig saludar i mantenir una conversa cordial amb l’arquebisbe de Tarragona. D’aquell encontre, va sorgir la idea que el Seminari del Poble de Déu pogués fundar en l’arxidiòcesi primada un lloc de formació cristiana.

Calia trobar un lloc adient, i el Sr. arquebisbe ens va oferir diverses possibilitats. Aviat vàrem veure que el monestir de les monges clarisses i Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc seria el lloc més apropiat.

La comunitat de monges clarisses no deixaven de veure la mà de la Mare de Déu en tot el procés que ens va conduir fins a la Serra i acolliren amb molta alegria la proposta de convertir el seu antic convent en un lloc de formació cristiana, amb noves formes i estil de viure, però, a la fi, impregnades de l’esperit evangèlic que segueix animant l’Església.

Quina valoració en fa ara, de l’acollida montblanquina i de l’estada tant seva com de la comunitat del Seminari del Poble de Déu?
L’acollida dels/de les montblanquins/es ha estat excel·lent. Crec que hi ha un ambient molt bonic amb totes aquelles persones que s’acosten al santuari (per a les celebracions litúrgiques, el cant de la salve, les ofrenes, etc.) o vénen al monestir per rebre els cursos de formació que s’imparteixen.

Malauradament en els darrers anys Montblanc ha perdut la presència de dues comunitats —clarisses i vedrunes— que han configurat la seva història. L’impacte de la secularització de la nostra societat és molt fort i ens n’arriben les conseqüències. Amb tot, crec que a la Serra aquesta vila té un tresor i un gran privilegi: la Mare de Déu ens atrau a tots. Ella no ha permès que el santuari quedés sense una comunitat que vetlli i custodiï el lloc més emblemàtic de la fe dels/de les montblanquins/es. Una comunitat nova, nascuda en els anys del Concili Vaticà II, com un seminari on es conreen les llavors del Poble de Déu; és a dir, les diverses vocacions en l’Església.

Quantes persones formen la comunitat montblanquina?
Actualment, som set persones. Pel mes de març esperem augmentar la família fins a nou i, pel mes d’octubre del 2013, tenim el repte de ser disset o divuit. Dic que tenim el repte perquè cal preparar alguns espais del monestir per poder acollir tot aquest número de persones. La majoria seran joves, nois i noies, que vénen a formar-se en vida comunitària durant dos o tres anys. Els joves, ja els tenim, només cal preparar el lloc.

Parli’ns del que és el Seminari Laïcal Diocesà.
L’SLD és el nom que li hem donat a aquesta experiència de formació de persones que participen en els diversos cursos i tallers que anem fent al llarg d’aquests anys al monestir. Són activitats adreçades als laics; és a dir, a persones que viuen com a cristians enmig del món i vénen al monestir per compartir algunes estones. Per això, oferim coses tan variades com un taller de cuina o un taller d’expressió corporal. També dediquem un espai a reflexionar sobre els Evangelis o a fer una escola de litúrgia on aprenem el significat de les celebracions de l’Església i una escola de vida on procurem compartir les experiències de fe que omplen de sentit la nostra vida. En fi, cadascú s’apunta a allò que vol i tots els anys ens apleguem una bona colla de gent. Ens ho passem molt bé i aprenem coses que serveixen per a la vida.

Finalment, quins projectes li agradaria tirar endavant a Montblanc?
Bé, abans ja ho he esmentat una mica. Es tracta d’iniciar una escola de vida per a joves al monestir de la Serra. Que els joves puguin fer experiència de vida monàstica durant un temps llarg. Un temps que serveixi per a posar arrels fondes al seu futur. Aquests joves després podran casar-se o ser missioners/es, religiosos/es, diaques o capellans. Això ja es veurà, però el que ara volem és donar-los un fonament sòlid per a la vida. Volem invertir en valors (evidentment, no els de la borsa!). És un projecte molt nou en l’Església i amb molt de futur. N’estic convençut. I Déu ha volgut que aquesta primícia es dugui a terme a la Serra de Montblanc.

Ara bé, per a tot això ens cal fer alguns arranjaments al monestir. Necessitem habilitar més cel·les per acollir els joves que esperen poder-s’hi incorporar el proper mes d’octubre. No tenim diners, però confiem que això serà possible amb l’ajuda i generositat de tothom qui cregui en aquest projecte, especialment dels/de les montblanquins/es. Ho encomanem cada dia a la Mare de Déu.