Està estudiant a l’Escola de Teatre de Reus. D’on li ve aquesta afició per l’art dramàtic?
De petit somiava ser professor d’educació física o cuiner, però els meu somnis van canviar al llarg dels anys.
A cinquè de primària, em vaig adonar que la meva veritable passió era el teatre. Participava en totes les obres de teatre que es feien al meu col·legi, intentava ser el protagonista i sempre ho aconseguia. A tots els agradava la meva manera de ser, m’agradava fer a tothom riure. La meva família sempre m’ho deia que seria molt bo com a actor, però no els feia cas perquè no vaig creure en la meva vida que marxaria de Romania i ara el meu somni es fa cada dia realitat.

Comenti’ns una mica la seva singladura dintre d’aquest món perquè el coneguin millor.
En aquest món vaig començar al principi de l’any passat, participant com a secundari en un curtmetratge que es va rodar a Cambrils. Va ser una experiència molt bonica, però vaig creure que seria el meu primer projecte i l’últim, però les coses van canviar i a l’abril, la presidenta Stela Vidrascu, de l’Associació de Romanesos de Barcelona, em va trucar per proposar-me una col·laboració amb Antena 1 Romania, que necessitaven un actor romanès que visqui a Catalunya per rodar dos programes a Barcelona.

Després d’aquesta col·laboració, van començar a sortir més projectes entre ells, un espot publicitari que protagonitzo per Llatinoamèrica, reportatges, espectacles de teatre, entrevistes i vaig rodar al costat del gran actor Elijah Wood per a la pel·lícula Grand piano que es va filmar a Barcelona.

Creu que és fàcil per a un jove obrir-se pas en aquest món artístic a Catalunya?
Sí, ho dic per les meves pròpies experiències, a Catalunya tots et donen una oportunitat i, si la saps aprofitar, hi tens molt a guanyar.

Quines han estat les experiències de les quals se sent més satisfet fins al moment?
Cada projecte és una experiència inoblidable, però de la que em sento més satisfet és la Fotografia Publicitària per al Banc BNP París i el curtmetratge La decisió que s’ha rodat a Reus, en el qual no he tingut cap paper, però el que vaig fer va ser de director i guionista, col·laborant amb joves de Montblanc, Valls, Reus i Tarragona, del camp audiovisual i la interpretació. Ara estic preparant un altre curtmetratge que veurà la llum al principi de la primavera i també volem fer un llargmetratge, però bé, aquesta és una altra història.

A les xarxes socials se’l veu en treballs que fa en romanès. Li agradaria poder realitzar-se professionalment allí o bé vol obrir-se pas aquí?
És cert, vaig col·laborar l’any passat cinc mesos amb el diari cronicabn.ro escrivint articles sobre els romanesos que viuen a Espanya. Si em sortís algun projecte a Romania, segurament me n’aniria, però de moment em vull realitzar professionalment aquí. Tinc molt per aprendre i practicar, això només és el principi, sóc jove.

Finalment, quines són les seves aficions, la relació amb Montblanc i la comarca i la resta de persones de la seva edat de la localitat?
La fotografia. A mi personalment m’agrada molt Montblanc, té una història molt bonica i la muralla li dóna un aire més especial, m’agraden les coses antigues i aquí al poble n’hi ha moltes.