A què et dediques?
Estudio Realització de Projectes d’Audiovisuals i Espectacles i sóc membre de la Capella de Música de Montserrat, un cor d’homes professional que col·labora amb l’Escolania de Montserrat.

Passats uns dies de l’elecció, t’has pogut fer ja a la idea del fet d’haver-ho aconseguit?
La veritat és que no gaire, ja que va ser un cap de setmana molt intens. Començant pels nervis i acabant per l’alegria. Va ser tot molt especial. El dilluns, un cop tornat a la normalitat, ja vaig poder fer una valoració general del cap de setmana... i aleshores, sí! No m’ho acabava de creure.

Amb el cor a la mà, t’esperaves haver sortit escollit Sant Jordi? Com vas veure el nivell dels contrincants?
Sincerament, no m’ho esperava. De fet, no m’ho volia esperar. Aquest any hi va haver molts candidats i, per tant, les opcions a ser escollit eren menys. Estava molt preparat per no ser qui entregués la rosa a la Princesa aquella mateixa nit. Però, finalment i després de tants nervis, va sortir el meu nom. És per això que vull agrair a totes les persones que van confiar en mi.
El nivell dels contrincants va ser molt alt. Com cada any, els candidats no tenen l’opció de veure les “actuacions” dels seus rivals. Per tant, no puc opinar sobre ells a l’escenari. Però, sí que puc fer-ho portes endins i no en puc dir res dolent. Tots vam passar molts nervis, i també crec que qualsevol d’ells hauria pogut representar el paper de Sant Jordi molt bé. Sincerament, després de sopar junts, els ànims que ens vam donar mútuament, la pinya feta entre tots, etc., quan vaig sentir el meu nom va ser una situació una mica incòmoda. No sabia què dir. Em va saber greu, la veritat. Vaig patir per si algú d’ells no s’ho prenia gaire bé, ja que algunes vegades s’han produït situacions desagradables que no van enlloc. Però no hi va haver cap mal moment amb cap d’ells. Tot el contrari. Ara, per tant, no toca altra cosa que gaudir-ne al màxim.

Vas passar molts nervis durant les proves? Com les va trobar?
Doncs, sí. La veritat és que no m’esperava posar-me tan nerviós. Suposo que el fet de ser l’últim de sortir va tenir el seu efecte.
Les proves em van sorprendre perquè van ser molt curtes. El que no m’imaginava és que aquella nit m’hauria de declarar a un home, casat i afillat, però va ser divertit.

Com ha reaccionat el teu entorn, família, amics, etc., al fet que ara siguis Sant Jordi?
Tots han reaccionat molt bé. La família, molt feliç. Tenint en compte que la meva germana va ser la Princesa l’any 2006, és un motiu que els il·lusiona. Pel que fa als amics i coneguts, he rebut moltes felicitacions que agraeixo moltíssim.

T’has fet a la idea dels compromisos que et comportarà aquest paper a partir d’ara?
Sabia d’anys anteriors que els protagonistes de la festa tenen força feina prèvia a la Setmana Medieval. I, estudiant a Barcelona, sé que hauré de fer viatges amunt i avall i, fins i tot, sacrificar alguna classe. Però, si és necessari, ho faré.

Havies estat anteriorment vinculat a l’Associació Medieval?
Des de ben petit que participo a la Setmana Medieval, passant pels museus, fent de poble, de peça d’escac, de soldat, actuant a la Dracum Nocte, a la Representació de la Llegenda de Sant Jordi, i ajudant en la part tècnica en alguns actes.

A on t’agradaria arribar dins l’entitat i quin futur veus a la festa?
Doncs, dins l’entitat no ho sé pas, mai no m’ho he preguntat, però no m’hi posaria cap límit. És una festa que m’agrada i que en gaudeixo molt, com tots els montblanquins. Havent viscut fora alguns anys, sense cap referent, he pogut comprovar que la Setmana Medieval és de les coses més potents a mostrar i a fer créixer del nostre poble. No pensava que fos tan coneguda arreu. Crec que és una festa per fer-ne una gran història.