Com neix el Grup de Teatre Fila Zero?
Era l’any 1993 quan un grup d’actors d’Els Pastorets de Montblanc vàrem decidir provar de fer alguna obra de teatre al llarg de l’any a part dels tradicionals Pastorets per Nadal. Així, el juny de 1993 vàrem representar Els milions de l’oncle. Després anàvem preparant i representant més obres i ens vam veure immersos en unes necessitats derivades de la millora tècnica dels mitjans (il·luminació, so...), així com millores estructurals i necessàries a l’edifici del teatre del Centre Parroquial.

La companyia va anar creixent i, després d’anar fent diverses representacions al Centre Parroquial i alguna extraordinària al teatre del Casal Montblanquí, iniciàvem una nova etapa, una nova experiència: fer “bolos” fora de la Vila Ducal. Férem actuacions primerament a les pedanies de Lilla i la Guàrdia dels Prats, i després vam desplaçar-nos a diversos pobles de la Conca i l’Alt i el Baix Camp.

El ajuntaments contractants ens sol·licitaven estar inclosos en el catàleg d’entitats subvencionables per la Diputació de Tarragona per poder realitzar factures i, arran d’aquesta necessitat formal, naixia l’abril de 2000 el Grup de Teatre “Fila Zero” de Montblanc ja com una associació degudament formada (amb NIF i estatus legalitzats) per accedir a les subvencions públiques. Després de la constitució com a Fila Zero, diversos ajuntaments d’altres contrades ens conegueren i van començar a contractar-nos per actuar a les seves festes.

Quantes obres de teatre hauran representat i quines recorda especialment?
Comptant l’estrena d’aquest dissabte, hem representat fins a dinou obres de teatre –algunes de les quals, amb funcions  repetides– i el Poema de Nadal, un muntatge de recitació i cant. De totes les obres en tinc un bon record, tot i que, si n’he de seleccionar algunes... (mmm)... diria Mascles, que és la primera que vaig dirigir, “Parella oberta”, que vam assajar entre puntals que s’aguantaven al sostre del teatre perquè estava en obres i el Salvador Sans feia un paper ben diferent d’aquells a què ens té acostumats i, a més, teníem data límit d’estrena perquè l’Anna M. López estava en estat!... També recordo especialment La teva dona m’enganya, un èxit total amb una nova fornada d’actors, i Catalans a la romana, tot un repte al tractar-se d’un musical amb cançons i música en directe. I crec que també serà recordada aquesta Perruqueria de senyores, amb un nou grup d’actors, tots joves, però entusiastes i engrescadors.

Què significa poder estrenar una nova obra?
Estrenar un obra és veure el teu treball i el teu esforç valorat per unes persones que vénen a fer de públic. Els nervis afloren... Els dubtes creixen... A l’estómac s’hi fa un nus... però el públic –que generalment és molt indulgent– et premia amb el seu aplaudiment.

Com va el procés d’escollir una obra o una altra?
Cada grup tindrà el seu mètode, nosaltres no en tenim cap en especial; algú proposa una obra perquè en té referències, la ha llegit o li han recomanat. En altres moments, hem llegit diverses obres entre tots i escollim la que es creu més viable.

És Montblanc i la comarca un bon planter d’afecció al teatre?
Montblanc ha tingut grups de teatre pràcticament sempre i a la comarca tinc coneixement que també existeix aquesta inquietud, si bé és cert que hi ha hagut moments més àlgids que altres. Actualment hi ha grups de teatre actius a l’Espluga de Francolí i a Santa Coloma de Queralt, però també n’hi ha hagut a Vimbodí, a Solivella i a altres pobles de la Conca.

Quins reptes tenen de futur?
Podem decidir representar un musical, un drama, una comèdia... Qualsevol projecte pot resultar molt interessant per al teatre amateur local. Crec que el nostre futur passa pel jovent; farà uns quatre anys es va posar en marxa el taller de teatre per a joves “Entre bambolines”. Els nens creixen i aquest cap de setmana, amb l’obra Perruqueria de senyores ja podrem veure els més grans d’aquest jovent, ja que, feliçment, han decidit continuar fent teatre. El repte és facilitar que hi hagi teatre i representacions; si els joves volen fer teatre –que sembla que sí– els hem d’ajudar a fer-ne.