La setmana passada ha estat reelegit president d’APTALC. A qui representa aquesta associació?
Tenim més de 200 socis repartits per tot el país que són professionals del turisme de l’Administració local de Catalunya. És a dir, el qui treballen en ajuntaments, consells comarcals i diputacions en tasques vinculades al turisme, com són la gestió, la planificació, la promoció, la informació, la creació de producte, l’organització d’esdeveniments... En definitiva, els que ajuden a dinamitzar econòmicament el territori a través del turisme i des de la base local.

És president des de 2007, en aquest temps quines problemàtiques heu detectat com a més habituals dins el seu col·lectiu?
La crisi que patim no només és econòmica, també ho és d’idees, de lideratge. La mediocritat s’ha estès tant que resulta complicat veure empenta i iniciatives que no fonamentin l’èxit només en poder disposar de diners per invertir.

El nostre col·lectiu necessita suport per no descuidar la formació, l’intercanvi d’experiències i el treball efectiu en xarxa. I per a tot això no cal una gran inversió.

També cal que es valori en la justa mesura la tasca que fan les oficines de turisme (OT) com a dinamitzadores. La normativa actual fa que les OT siguin deficitàries i s’ha començat a acomiadar professionals i tancar oficines. Les administracions titulars de les OT han d’avaluar aspectes intangibles com la projecció de marca, la imatge, el prestigi, el benefici dels empresaris locals, el benefici social que dóna el turisme... I també plantejar-se canvis en la normativa que permetin la comercialització de productes turístics i així obtenir uns ingressos econòmics que ara no tenen les OT.

I dins el sector turístic?
El sector turístic és molt dinàmic, està en constant evolució. L’oferta s’està adaptant com pot a un canvi absolut en els hàbits del consumidor. El turista és més exigent i està més ben informat que mai. Per tant, per a les destinacions i les empreses cada vegada resulta més necessària l’especialització i l’excel·lència. No podem ser bons en tot, però podem intentar ser-ho en algunes coses que ens diferenciïn. Això només es pot fer tenint molt clar què som, què podem oferir i identificant clarament qui ens ho pot comprar.

I què proposa APTALC amb vista al futur?
A nivell de col·lectiu, formar-nos contínuament. Mai no sabem prou de res i el turisme és massa canviant per conformar-se amb el que sabem.
Ens hem convertit en interlocutors d’universitats i administracions. Estem a la Taula de Turisme de Catalunya i esperem que la visió dels nostres professionals sigui tinguda en compte a l’hora de dissenyar l’estratègia turística del país.

Vostè és partícip del llibre Km11, amb el relat “Identitat i innovació”. Què vol expressar amb aquelles ratlles i què representa el fet d’haver treballat en aquest llibre juntament amb els altres autors?
Ha estat una magnífica experiència. Per feina, he hagut de redactar molts documents i temaris de classe, però mai no havia tingut el repte d’escriure narrativa per ser publicada. Vaig poder donar una visió de l’anhel d’independència des d’un punt de vista personal i lligat al turisme, posant en qüestió el model (o no-model) turístic català actual i dubtant de si en tindrem en cas d’esdevenir un estat independent.

Esmenta el fet de fer de professor de Turisme a la URV. Com valora aquesta experiència?
Molt enriquidora. Fent de professor (abans de Noves Formes de Turisme i ara de Gestió d’Oficines de Turisme) estic aprenent molt curs rere curs. Tinc clar que per ensenyar i traslladar coneixement als futurs professionals del turisme, el primer que ha de fer un esforç per aprendre sóc jo.

Hem sabut que la propera setmana acaba el Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana després de tres anys i mig. Quina valoració en fa de la seva experiència com a gerent del pla?
Satisfactòria. He estat fent tasques diferents a les que havia fet fins l’any 2010 i ha estat un procés d’aprenentatge continuat. Vincular patrimoni amb turisme és bàsic per poder projectar una ciutat com Tarragona i que això generi rendiment econòmic. S’ha deixat una bona base per poder convertir la ciutat en referent internacional de la divulgació històrica com a activitat turística. La llàstima és que ha acabat abans d’hora per les retallades. Tampoc no ens n’hem escapat.

Una etapa que s’acaba i una que comença o, millor dit, recomença com a tècnic de turisme de l’Ajuntament de Montblanc. Què voldria aportar amb vista a aquesta nova etapa “a casa”?
El que crec que he aportat sempre. Compartir el que sé, aprendre dels altres, dedicar el temps que calgui per a cada tasca a fer i tenir molt clar que treballar a l’Administració significa servir els altres (els turistes, però també la pròpia comunitat: empresaris, entitats, ciutadans...).