Com sorgeix la idea de l’exposició “Amb els teus ulls”?
Volíem fer una exposició que tingués un format i unes característiques completament diferents de les que fins ara havíem anat elaborant al Museu i que fos capaç d’atraure gent de totes les edats. Llavors vam pensar en la fotografia. Com que el Museu Comarcal conté un fons etnogràfic important, vam pensar que les fotografies de viatges establien un nexe entre la fotografia i l’antropologia, ja que, des de la popularització de la càmera fotogràfica, aquesta ha servit als antropòlegs com a eina per explicar l’alteritat humana. A partir d’aquí, vam comptar amb l’ajuda d’un fotògraf amateur, l’Abel Pau, que va realitzar una crida a amics i coneguts, amants de la fotografia i dels viatges en què havien realitzat fotos que tenien aquest marcat rerefons expedicionari que acompanya tot etnògraf en el camp antropològic. L’exposició va anar prenent forma i vam decidir exposar les fotografies a la part baixa del Museu, on es troben ubicats els oficis tradicionals de la Conca de Barberà per tal d’aportar al públic quelcom nou i buscant aquesta connexió amb l’etnografia i l’etnologia.

L’exposició ens parla dels nostres ulls i, en canvi, les fotografies corresponen a quinze viatgers, que les han captades amb els seus. Com pot fer-se-les seves el visitant?
El títol de l’exposició fa referència a la mirada, perquè les fotografies tenen aquesta particularitat d’evocar coses sense necessitar paraules, ja que, entre la imatge i la mirada, es troba tota la nostra experiència, la nostra memòria i tot el que hem aprehès de forma cultural. Per tant, el títol de l’exposició fa referència a la mirada de cadascú, als ulls de cada persona que mira, com si cada fotografia fos una finestra oberta a allò que estem disposats a trobar, que pot ser completament diferent a la intencionalitat del fotògraf. L’antropòloga social Elisenda Ardèvol, a l’inici de la seva tesi doctoral (2005), diu que: “Una mirada mai és innocent, busca mirar”, i és això el que hem volgut emfatitzar a través del títol.

Els paisatges els conformen les persones o són les persones les que conformen els paisatges?
Aquesta és una pregunta difícil de contestar, però jo diria que és una relació de reciprocitat, ja que el paisatge i l’adaptació al medi ens confereix unes particularitats culturals, però a la vegada diria que depèn de nosaltres mateixos conservar els paisatges.  

Descobrir l’altre en nosaltres mateixos és un repte difícil, impossible o bé possible?
És un repte perquè, d’entrada, conèixer els altres sempre ens fa por i més quan aquests altres disten culturalment de la nostra percepció del món, però sempre en allò que és diferent i que suscita la nostra curiositat hi ha una part que ja portem en el nostre interior i que ens pot ajudar a ser millors persones i a comprendre que hi ha altres realitats socials al món. Descobrir l’alteritat que hi ha en el “nosaltres” sempre és un exercici enriquidor i gratificant.

Carrers de Montblanc, la visió que de la família en tenen els nens… Ara, fotografia, amb què se sent més a gust?
Em sento a gust amb l’antropologia, que per mi ha estat una gran eina de coneixement.

Què n’espera de l’exposició i quins motius hi ha per visitar-la?
És una exposició que ens permet viatjar mentalment a través de moltes cultures del món i a través de paisatges multicolors sense moure’ns del Museu, fent-nos reflexionar sobre altres formes de vida, deixant al visitant la lliure interpretació del que hi vulgui veure. Esperem que tingui una bona recepció per part del públic i que la gent se senti còmoda amb el format expositiu per la calidesa que ofereix aquesta juxtaposició entre allò tradicional i allò que és diferent, l’alteritat en imatges.