“Un poble amb comerç és un poble amb vida, si no hi ha comerç, no hi ha vida”

Jaume Contijoch Clarasó i M. Carmen Poblet Capdevila. Autoservei Contijoch Botiguers jubilats

Comarques

“Un poble amb comerç és un poble amb vida, si no hi ha comerç, no hi ha vida”
“Un poble amb comerç és un poble amb vida, si no hi ha comerç, no hi ha vida”

Després de 129 anys de vida, Autoservei Contijoch tanca les seves portes per jubilació de la darrera generació que ha estat al capdavant d’aquest premiat i històric establiment comercial de Rocafort de Queralt.

 

L’històric Autoservei Contijoch de Rocafort de Queralt tanca portes. Com és això?

Jaume: Bé, és tan senzill com que ja tenim 65 anys i hem pensat que ja és hora de dir prou, després que només amb 15 anys ja hi treballés. Com viu, doncs, aquest moment i la jubilació en si mateixa? Jaume: Doncs mira, sincerament, aquest moment el visc, en certa forma, de manera còmica i alegre, ja que comencem una altra vida; una vida de jove, ja que jubilació (riu) vol dir ‘jove’, saps?; un jubileu, vaja, i bé, quan comences una nova vida en què tires cap a jove (torna a riure) i et treus problemes del damunt, doncs has d’estar content. Als 65 penso que s’ha de plegar, perquè una vegada poses el 7 al davant, malament.


El tancament, doncs, el vau fer abans del dia 1 de gener o heu aprofitat fins al darrer dia de l’any i heu tancat el mateix dia 1 de gener?

Jaume: Bé, més o menys hem estat oberts fins al 31 de desembre i hem tancat amb el començament de l’any nou.


Trobareu a faltar els clients, l’activitat?

Jaume: És clar, això sempre es troba a faltar. Teníem molt bons clients, i aquests sempre es troben a faltar, però és clar, en un poble petit, al cap i a la fi, sempre els segueixes veient, igualment.


Cent vint-i-nou anys de vida aviat són dits, no?

Jaume: Sí, 129 anys de vida ha tingut aquest negoci que ara tanquem; han sigut quatre generacions les que han tirat endavant aquest negoci, tots de la mateixa branca familiar. Precisament quan vam fer 119 anys de vida, vam rebre un premi de la Cambra de Comerç de Reus, que ens va fer molta il·lusió, a la Continuïtat Empresarial, el 13 de novembre del 2009.


Teniu alguna anècdota d’aquests anys al capdavant de la botiga?

Jaume: No en tindria cap d’especial. Tot ens ha anat bé, no pleguem perquè el negoci no ens funcioni; senzillament pleguem perquè el que no funciona és l’edat (riu). Tot i així, sí que és veritat, a vegades darrere del taulell havies de fer de psicòleg.


Déu n’hi do com vau fer créixer la botiga, no és així?

Jaume: I tant, vam començar que la botiga tenia 16 metres quadrats, vam passar a 24 i hem tancat amb una superfície de 120 metres quadrats. De fet, quan vam celebrar el centenari de la botiga va ser quan vam ampliar dels 24 als 120 metres quadrats i vam fer un aperitiu per a tot el poble; vam tancar la plaça i vam fer un bon aperitiu. I bé, al plegar, no hem muntat res d’especial, perquè el fet de plegar no és cap alegria.


Heu tingut alguna oferta per quedar-se amb el negoci?

Jaume: Alguna potser que sí. M. Carmen: Sí que n’hem tingut, però com que ja saben que no ho volem llogar doncs tampoc hem rebut ofertes serioses. També tenim una filla, que hi va ser un any, però va anar a estudiar a Tarragona i és clar, sent enginyera informàtica ja no ha tirat cap al món de la botiga. A banda, per portar aquesta botiga necessitaries tres o quatre persones, ja que com diu el Jaume, nosaltres, a banda de vendre a la botiga en si, fèiem repartiment, i a dins la botiga també es necessita gent, tot i que no teníem ningú llogat, tot ens manegàvem nosaltres.


Algun mal moment en particular?

Jaume: De mals moments no n’hem tingut mai cap; al contrari, sempre hem tingut bons moments i només podem dir bé del poble. Això vostre ha sigut vocació o bé ha estat una manera de poder tirar endavant? Jaume: Bé, ja ens agradava aquest món, ho hem fet a gust i per això hem aguantat tant de temps. De fet, pensa que hem estat 41 anys en aquest negoci.

M. Carmen: Tot i tants anys, ens ha passat volant aquest temps, una cosa estranya, ho deu fer que quan t’agrada la feina tot va més ràpid.


Què diríeu als clients que heu tingut fins ara?

Jaume: Només els hem de dir que moltes gràcies per la confiança que ens han dipositat. I d’ells no podem dir cap mal, perquè la botiga, oberta durant tants anys l’han mantinguda ells, els clients.


Què oferia la botiga darrerament?

Jaume: Mira, veníem de tot: veníem comestibles, carn, pa, verdures, congelats… Quasi com un supermercat.


Ha canviat bastant això dels comerços rurals, no és així?

M. Carmen: Anys enrere al poble hi havia moltes botigues, i ara ja érem sols al poble, i al plegar nosaltres en qüestió de botigues ja no en queda cap més. Jaume: De fet, deu fer 29 anys que no hi havia cap més botiga a Rocafort. Com veieu el futur de les botigues rurals? Jaume: Francament les botigues rurals, si no s’espavilen, es quedaran a zero. M. Carmen: Les botigues, si el govern no s’hi posa, als pobles estan perdudes. Jaume: Un poble amb comerç és un poble amb vida, si no hi ha comerç, no hi ha vida.

M. Carmen: De fet, al tancar nosaltres, la gent gran ho tindrà complicat, ja que al cap i a la fi el jovent agafa el cotxe i llestos; sempre hi ha hagut i hi haurà aquell moment en què fas el menjar i et falta alguna cosa.


En els darrers anys heu notat algun canvi en la clientela?

Jaume: El que s’ha notat és que en els darrers anys la gent gran ha anat marxant i el jovent no n’ha agafat el relleu, perquè la gent gran feia una classe de menjar que no fa el jovent. Aquests amb qualsevol cosa passen, i la gent gran feien grans tiberis perquè venien els fills, els nets…, i tot això s’ha acabat als pobles i a tot arreu.

M. Carmen: A més a més, la dona treballa, avui en dia, i si la dona treballa, la cuina, zero.


I bé, què penseu fer a partir d’ara?

Jaume: A partir d’ara, el que toca és viure la vida i passar bé els pocs anys que ens queden. Pensa que no hem fet mai vacances, tot i que, això sí, els diumenges no obríem. Ara farem les vacances que no hem fet mai a la nostra vida.

M. Carmen: Oi tant, si Déu ens dona salut, sí que farem unes bones vacances.