Els rellotges s’hauran d’avançar aquest darrer cap de setmana de març del 2019 per adaptar-se a l’horari d’estiu. La modificació, que s’aplica a tots els països de la Unió Europea, pretén ajustar la jornada laboral a les hores de llum. Els arguments d’estalvi energètic no convencen els metges que, any rere any, alerten que els efectes físics i psicològics sobre les persones són considerables.

En aquesta ocasió serà la matinada del diumenge 31 de març. Quan siguin les dues de la matinada, els rellotges s’avançaran a les tres.
Com ara la majoria dels dispositius són digitals, només caldrà moure alguns botons i manetes de rellotge, però cada vegada en són menys. Gairebé tots ho fan automàticament.

Els defensors dels canvis d’horari, que es repeteixen a l’hivern per fer l’operació inversa i retardar una hora el rellotge, argumenten que així s’aprofita més la llum del matí, ja que en cas contrari la majoria de la gent dorm. A la tarda, amb l’avanç horari els negocis d’oci i sobretot restauració es veuen beneficiats: la gent allarga les passejades i el fet de ser encara de dia convida a seure en una terrassa o anar de compres.

A l’altra banda hi ha els que consideren que els beneficis econòmics no compensen, ja que els perjudicis per a la salut són nombrosos. Irritabilitat, insomni o desajustos alimentaris es compten entre els efectes negatius, relacionen alguns metges.

La mesura és d’aplicació a tota la UE des de l’any 2000 tot i que hi ha països que impulsen el canvi horari des dels anys seixanta i setanta, com Irlanda, el Regne Unit o Itàlia. Per deixar-la de banda, caldria que tots els membres europeus es posessin d’acord. Hi ha pressions i moviments civils que aposten per abandonar aquest sistema, altres que només ho consideren profitós per a l’hivern i viceversa.

L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) estima que l’estalvi potencial que es produeix durant l’estiu a Espanya és d’un 5%, el que representa uns 300 milions d’euros. La Iniciativa per a la Reforma Horària ha tornat a demanar a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern.