Mor a Barcelona Màxim Calvo Traíd, un dels darrers ‘biberons’ de la Guerra Civil

Calvo, barceloní vinculat al municipi de Vimbodí i Poblet, estava a punt de complir els 99 anys. La seva vida va inspirar la novel·la ‘La Guerra no era cap joc’

Comarques

Mor a Barcelona Màxim Calvo Traíd,  un dels darrers ‘biberons’ de la Guerra Civil
Mor a Barcelona Màxim Calvo Traíd, un dels darrers ‘biberons’ de la Guerra Civil

El proper 15 d’abril hauria complert els 99 anys. Màxim Calvo Traíd ha mort a Barcelona, on residia juntament amb la seva família, al barri de Gràcia. Amb la seva defunció, es perd un dels darrers testimonis vius del camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola. Calvo va ser un dels milers de joves d’entre 17 i 18 anys enviats a lluitar al bàndol republica durant la contessa bèl·lica. Atesa la seva joventut, la seva lleva es va anomenar popularment ‘del biberó’ i ells van passar a ser els ‘biberons’, un col·lectiu del qual avui ja queden poques persones, totes elles gairebé centenàries. 

 

Màxim Calvo va néixer a Báguena, Terol, l’any 1920. Als quatre anys es va traslladar amb la seva família al barri barceloní de Verdum, a l’actual districte de Nou Barris. Amb 18 anys acabats de fer va ser reclutat per l’exèrcit republicà per lluitar contra el bàndol ‘nacional’ a les batalles del Segre i de l’Ebre. Després del seu dur periple a la Guerra Civil i en camps de concentració i de treballs, va tornar a Barcelona. 

 

El pas de Màxim Calvo pels escenaris de la batalla va inspirar la novel·la ‘La guerra no era cap joc’ (Salòria Edicions, 2015), del periodista vimbodinenc Enric Alfonso. Calvo, molt vinculat al municipi de Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà, on la seva família hi té una residència des dels anys 50 del segle vint, va ser l’impulsor d'aquest llibre com a homenatge als seus antics companys, molts dels quals van acabar morint a les trinxeres durant la Guerra Civil espanyola. L'obra va ser prologada per l’aleshores presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, qui va destacar en el seu missatge el caire reconciliador de llibres com aquest. La presentació pública del llibre a Vimbodí i Poblet, al juliol de 2015, es va convertir en un homenatge del municipi al seu protagonista. 

 

Màxim Calvo era vidu des de l’any 2000, i tenia una filla, un fill, una néta i dues besnétes.