Quan arriba la Pasqua els aparadors de les fleques i pastisseries de casa nostra s’omplen de mones de diferents gustos: nata, trufa, gema, fruita, xocolata... A més, les mones poden arribar a tenir infinitat de decoracions, en moltes ocasions, escollides amb il·lusió pels fillols, que són els principals receptors d’aquest pastís durant el Diumenge o el Dilluns de Pasqua. Es tracta de decoracions generalment amb figures de xocolata, tot i que també amb altres joguines.

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. Almenys, aquesta n’era la descripció en els seus inicis, i avui dia la mona segueix sent un dolç esponjós, amb tota mena de decoracions i amb autèntiques i elaborades figures de xocolata que cada any se sofistiquen més i que tenen a veure amb els personatges preferits dels nens.

La mona és una tradició que simbolitza la Quaresma i indica que les abstinències s’han acabat.

La tradició de la mona

És tradició que el padrí o l’avi regali la mona al seu fillol i nets el Diumenge de Pasqua.

El Dilluns de Pasqua és tradició reunir-se amb la família o grup d’amics i anar a menjar la mona en algun indret.

Antigament, com dèiem, s’hi posaven ous per decorar-la i el nombre d’ous corresponia amb l’edat del nen que la rebia.

La mona tradicional té generalment forma de tortell i n’hi ha de moltes varietats, fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc. De fet, és des de mitjan segle XIX que les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació comença a ser més complicada, amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats, ous de pasqua, figures diverses, etc.