Exposició d'homenatge a Iago Pericot Canaleta a Montblanc

Serà una exposició de pintura que es farà a la Sala París de la Plaça Major durant la Festa Major

Actualitat

L'artista amb un dinar d'amcs a Montblanc en el 2015
L'artista amb un dinar d'amcs a Montblanc en el 2015

L’agost de l’any passat va morir al Masnou Iago Pericot Canaleta. El Iago havia nascut l’any 1929 al Masnou on els seus pares n’eren mestres. Així i tot, el Iago estava molt vinculat a Barberà car sa mare n’era filla i ell, que s’havia enamorat del poble dels padrins va voler restaurar i conservar la casa pairal per passar-hi temporades.

Sens dubte influït pels pares, el Iago primer va estudiar Magisteri a Barcelona. Ja mestre i amb plaça a Gualba, al cap d’un mes de docència decidí deixar el poble per tornar a Barcelona a ampliar la seua formació artística a l’Escola Massana. Els anys següents participà en concursos de pintura i rebé nombrosos guardons fins que, l’any 1968 fou becat pel Govern Britànic i marxà al Regne Unit per graduar-se en Art a la Slade School of Fine Arts, University de Londres, amb premi extraordinari. El 1969 fou un any molt fèrtil: participà en la First International Print Biennale, de Bradford; en la Young Contemporary SpanishPainters, de Ginebra; en la International Print Biennale de Lubljana, a Iugoslàvia; i també començà a col·laborar amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona. L’any 1970, després de prendre part en la 7th International Exhibition of Prints, a Tòquio i a Oasaka, fou nomenat professor encarregat de curs a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i, d’altra banda, presentà el seu Projecte de Disseny Cromàtic a l’Escola Elisava de Barcelona. L’any següent començà la seva docència a l’Institut del Teatre de Barcelona com a professor d’Espai Escènic, que duraria fins la seua jubilació. I, encara, l’any 1973, es llicencià en Psicologia a la Universitat de Barcelona on investigà sobre aquella matèria i la percepció del color, a l’ensems que realitzava una important tasca docent a l’Escola Elisava. Treballà també en el terreny de l’escenografia, on replantejà visual i espacialment l’escena d’acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament, l’any 1971, com a professor d’Espai Escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona (departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat tot fundant amb Sergi Mateu el Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 1990 rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria.

Ens hem allargat una mica en el relat d’una part dels mèrits acadèmics i artístics del Iago per fer conèixer més aquesta faceta a la Conca, car el Iago, malgrat els premis, al llarg de la seua vida no fou home de vantar-se dels seus èxits com tampoc amic d’exposar la seua pintura per vendre-la. No divulgà, com hauria pogut fer, el seu art. Això no obstant, pintà molt i guardà els quadres. Gràcies a aquesta particular manera d’actuar, el Museu d’Art Modern de Tarragona i el Palau de la Virreina de Barcelona, van poder exhibir amb gran èxit i en primícia una part representativa de la seua producció en sengles exposicions antològiques els anys 1999 i 2004.

Però si el Iago fou un artista internacional i un home del Masnou, també ho fou de Barberà i de la Conca. En les darreres dècades foren moltes les activitats cíviques i culturals de la nostra comarca que va promoure o en les que va participar activament. La nombrosa representació de la Conca, especialment de Barberà i Montblanc, que van acudir al seu comiat així ho testimoniaren.

  1. aviat, a finals dels setanta, el Iago va conèixer els ambients culturals de Montblanc quan ens acompanyava a les celebracions importants que produïa el Museu o el Centre d'Estudis. Un dels seus primers contactes amb Montblanc fou la reunió que va tenir amb un grup de jovent entusiasta que tractava d'organitzar, juntament amb "Els Comediants", alguna cosa relacionada amb la llegenda de Sant Jordi. Feia ben poc (1972) que ell i Fabià Puigserver, ambdós professors de l'Institut del Teatre de Barcelona, havien assessorat i dissenyat la versió moderna del "Ball del Sant Crist" de Salomó i es mostraven especialment interessats en la llegenda montblanquina recollida per Joan Amades. Fou una llàstima que aquell jovent desestimés l'oferta desinteressada de col·laboració que se'ls oferia.

Tanmateix, allò que molts no podem oblidar és la genial intervenció del Iago Pericot en l’organització i direcció del Certamen Literari convocat en el setè centenari de l’arribada a Montblanc de la Marededéu de la Serra, “la festa més important de la cultura catalana que s’ha fet a Montblanc aquest segle XX” en paraules dels assistents, que va tenir lloc a Sant Francesc de Montblanc, l’any 1996.

El Ramon Barnils va presentar i coordinar l’acte per al qual el Iago va dissenyar una posada en escena que ens esborronà. Els assistents entràrem a Sant Francesc per un passadís central trepitjant una catifa d'herbes aromàtiques que anaven envaint el temple d'una olor agradable i salvatge. A continuació, en mig dels acords d’un violoncel escoltàvem, embadalits, la prosa i la poesia d'un important elenc d’artistes d’arreu dels Països Catalans. Finalment, tothom dempeus, amb els artistes col·locats al voltant de l'absis i acomboiats per la coral Flor de Lis, cloguérem l'acte cantant els Segadors. L’apoteosi es produí quan, en apagar-se la llum de sala una senyera de llum reverberà sobre una trencadissa d'alabastre de Sarral esbarriat pel presbiteri.

Avui, quan s’acompleix un any de la seua mort, Montblanc i la Conca vol retre homenatge a Iago Pericot, amb la projecció del documental “Iago Pericot. La conquesta de la innocència” (2018) acompanyat d'una taula rodona sobre la seva figura. I una exposició de la seva obra més representativa que s’exhibirà a l’entrada del Museu i a la Sala París de la plaça Major. Esperem que sigui una manera molt digna de recordar aquest artista internacional que tant ens estimà i que tant es va fer estimar.