El Museu Comarcal de la Conca de Barberà ha acollit un important acte cultural amb la presentació del llibre "Els antics Torraires de Montblanc, molt més que unes colles castelleres locals". L'acte ha comptat amb la participació d'un dels autors, Pere Ferrando.

L'obra ha estat escrita a quatre mans per l'historiador vilanoví Xavier Güell i l'especialista casteller vendrellenc Pere Ferrando, ambdós amb una àmplia trajectòria en l'estudi de la història castellera, amb un bon grapat de llibres i articles publicats. És el número 31 de la col·lecció de llibres castellers L'Aixecador, de Cossetània Edicions.

L'acte ha omplert la sala d'actes i no ha faltat un petit reconeixement als antics components dels Torraires de Montblanc a través dels seus descendents, que estan especialment convidats a la presentació; moment aquest, ben emotiu.

És de domini públic que els Torraires de Montblanc celebren el 25è aniversari aquesta temporada. El que tanta gent no sap és que la colla (o les colles, ja que n'hi havia hagut dues) ja havia existit durant el segle XIX i principis del segle XX i és, doncs, una de les més antigues del panorama casteller. Els Torraires acaben de publicar el llibre que n'explica la història, emmarcant-lo en la celebració del 25è aniversari.

Els orígens d'aquestes colles es remunten al 1864, quan les mítiques colles vallenques, amb l'ajuda dels aficionats montblanquins, van convertir la vila en plaça de nou. Poc després es van atrevir a formar colla pròpia, que, amb el nom de Torraires de Montblanc, va exhibir les seves construccions fins i tot fora de la Conca, en places com Reus, Vilafranca del Penedès o Barcelona. L'efervescència castellera va originar l'aparició d'una segona colla a la vila. Al llarg dels gairebé cinquanta anys d'existència, els Torraires van assolir, en els seus millors moments, castells de vuit i el pilar de sis. El llibre també fa un repàs de les actuacions castelleres que va continuar havent-hi a la vila un cop desapareguda la colla, el 1920, i fins a la refundació dels actuals Torraires, l'any 1994.

A part de repassar els precedents i el seu dilatat historial, el llibre estudia diverses paraules castelleres pròpies de la vila. També dedica un capítol als grallers montblanquins d'aquella època i, finalment, estudia, amb totes les dades que ha estat possible localitzar, els noms, cognoms i renoms dels qui van formar part de les colles.