Fins ara, la Sara treballava com a dependenta d’un supermercat. La jornada reduïda i l’assistència dels pares li permetien combinar la feina amb la cura dels fills, de vuit i cinc anys. A conseqüència del decret de l’estat d’alarma, amb les escoles tancades i els avis confinats, la Sara s’ha vist obligada a demanar una reducció del 100% de jornada i de sou. Com ella, cada vegada són més les dones que plantegen una reducció de la jornada o, fins i tot, deixen de treballar davant la impossibilitat de compaginar la vida laboral i personal. “Tornarem 50 anys enrere. I no ens ho podem permetre”, ha advertit la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé. El tancament dels centres educatius i les llars d’infants, així com la impossibilitat d’externalitzar els serveis domèstics, han representat un augment “sense precedents” en les tasques de la llar i la cura dels infants durant aquests dos mesos de confinament. “Les dades que hem pogut recollir fins ara indiquen que aquest increment l’han assumit majoritàriament les dones“, ha reconegut la professora del departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Farré.

Aquest és el cas de l’Anna –nom fictici. El marit, dedicat al sector de l’automoció, s’ha hagut de desplaçar al lloc de feina durant el confinament. Ella ha assumit la cura de les tres filles i, al mateix temps, ha teletreballat a jornada completa. Per poder combinar ambdues feines, l’Anna comença a treballar a les set del matí, per aprofitar dues hores mentre les nenes encara dormen. “No és saludable. És un sobreesforç que s’entén que s’ha de fer, però estic esgotada”, ha lamentat, en una conversa amb l’ACN.

La sobrecàrrega no té només un impacte econòmic, sinó també en el benestar de les dones. “Hi ha hagut un augment molt gran de situacions d’ansietat i d’angoixa provocades per la incapacitat de poder arribar a tot”, ha denunciat la directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell, que treballa amb dones que han passat per situacions de vulneració de drets o de desigualtat.

Tot i que el confinament ha obligat, en la majoria dels casos, els homes i les dones a estar el mateix temps a la llar, les tasques domèstiques i la cura dels infants han continuat sent responsabilitat de les dones. Segons un estudi elaborat per Lídia Farré, des de la UB, i la professora Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el 62% de les dones s’han fet càrrec de l’acompanyament educatiu dels fills, en comparació amb el 38% dels homes. Abans del confinament, el repartiment era del 64% i el 36%.

Pel que fa a les estones de lleure amb els infants, el 55% de les dones ha assumit aquesta tasca, envers el 45% dels homes. Abans del confinament, els percentatges eren d’un 56% i un 44%. L’única feina de la llar on els homes han incrementat molt la participació és en la compra, que s’ha convertit en “una tasca d’homes” durant el confinament, segons l’informe.

“La gran por és que aquesta crisi, que està afectant més a les dones, ens faci retrocedir en termes d’igualtat de gènere vint o trenta anys. Les dones patiran més les pèrdues de feina i s’estan veient més afectades pel tancament de les escoles“, ha advertit Farré.

Vilardell ha denunciat la manca de mesures o recursos per “acompanyar” les dones amb un procés “d’equiparació de drets”. “Va a costa que sempre acabi pagant el més vulnerable i que les dones entomin una sobrecàrrega molt més gran de la que tenien i continuïn precaritzant molt més la seva situació”, ha criticat.

Per la seva banda, la professora de la UB ha proposat implementar uns permisos per tenir cura dels infants. Inspirades en els permisos de maternitat o paternitat, aquestes subvencions remunerades permetrien alliberar als treballadors de les obligacions laborals fins a la reobertura de les escoles. Per preservar la igualtat de gènere entre els progenitors, els permisos s’haurien de repartir a parts iguals i haurien de ser intransferibles, assegura.

Més enllà de les mesures concretes, tant l’ODEE com CCOO exigeixen la publicació de les dades dels ERTO segregades per gènere. “Primer has de tenir un mapa i una anàlisi de les dades, i aleshores pots fer polítiques d’ajuda per als més necessitats que, en aquest cas, efectivament, són les dones”, ha denunciat Mercadé.

ACN