Montblanc i el conjunt de la Conca de Barberà ha viscut enguany, una diada diferent, donades les circumstàncies de la pandèmia de la COVID-19 al nostre territori i davant l’anul·lació de diferents actes culturals i festius de la nostra comarca, aquest 11 de setembre serà una diada diferent. 

Així, la plaça de Sant Francesc de Montblanc ha acollit entre les 11 del matí i les 2 del migdia, l'acte de col·locació de sabates en nom de totes i tots els participants que haurien volgut ser-hi  físicament i que davant la situació viscuda no han pogut estar junts i presents a la plaça. També, els mitjans de comunicació i les xarxes socials han enllaçat a tots i totes les participants. Finalment, han estat moltes les persones que han comprat la samarreta i ha posat i pujat fotografies a les xarxes amb el lema "Avui és 11 de setembre i porto la samarreta". Finalment, no ha faltat la lectura del manifest.

Manifest de l’ANC Conca de Barberà en motiu de la Diada Nacional de Catalunya 

"Bon dia tothom. Un any més commemorem l’11 de setembre. Commemorem sí. No celebrem. Aquesta és una Diada diferent per causa sobretot de la situació creada pel Covid-19, que ens impedeix de trobar-nos massivament a places i carrers com és costum des que va començar el procés sobiranista. Però no només la pandèmia dificulta aquesta Diada. 

Alguna de la nostra millor gent continua adolorida per la insuportable situació dels nostres exiliats i presos polítics injustament sentenciats aviat farà un any, no pas amb voluntat de justícia sinó d’escarment. D’altres no podem entendre la falta d’unitat estratègica de l’independentisme que dificulta enormement avançar cap a la nostra llibertat com a poble. Uns i altres senten un alè de desànim. No els falta raó. 

No obstant això, la pregunta clau que volem fer-nos avui és: Seguim tenint motius per a voler la independència? 

I la resposta immediata és un “Sí” rotund. Més que mai! 

Necessitem poder disposar dels diners que Catalunya genera fiscalment, sense ser víctimes d’un espoli per part de l’Estat espanyol que ens empobreix i no ens permet invertir en les coses que el país requereix: sanitat i educació públiques i de qualitat, pensions dignes, ajudes per combatre la pobresa i mesures per integrar en bones condicions els joves a la vida laboral. 

Necessitem oferir un futur als joves més enllà de sous miserables i precarietat, necessitem bastir infraestructures que aportin riquesa i ajudin els motors econòmics... i un llarg etzètera. 

Tenim motius per voler la independència? Sí 

Continuem sense tenir garantits els nostres drets lingüístics. El català sobreviurà si el cuidem i l’utilitzem, però necessitem uns poders públics amatents a protegir-lo, i no pas un estat com l’espanyol especialista en tota mena d’estratègies per bandejar-lo. 

Tenim motius per voler la independència? Sí 

Cada cop més veiem erosionats els nostres drets civils i observem amb esglai que, amb l’excusa del pretès bé suprem de la unitat d’Espanya, una conxorxa dels poders executiu, legislatiu i judicial, en molts casos d’arrel netament franquista, laminen sense miraments els drets individuals i col·lectius dels catalans, deixant en una broma de mal gust la separació de poders. El “esto te lo afina la fiscalia” no és democràcia ni és res. 

Tenim motius per voler la independència? Sí 

La gestió de la crisi sanitària, ornada amb uniformes i medalles militars, primer i la resposta a la crisi social i econòmica que es pretén donar a la pandèmia han posat de manifest una vegada més l’ADN centralista de l’Estat Espanyol que s’ha afanyat a deixar clara la voluntat d’administrar des de Madrid els importants recursos que vindran d’Europa. Queda clar que autogovern significa disposar de totes les competències menys aquelles que realment importen. Com sempre juguem el partit amb les mans lligades i sense les eines i els diners per afrontar els problemes a la nostra manera. 

Tenim motius per voler la independència? Sí. 

En aquest context en què esdevenir un estat independent es va tornant una qüestió de mera supervivència, la batalla campal entre partits independentistes és una pugna que ens cansa i ens desgasta. Els partits polítics són un actor clau en aquesta lluita, però haurien de tenir molt present que són ells els que han de donar resposta a les nostres necessitats i no pas nosaltres a les seves. 

En el camí cap a la independència no hi sobra ningú, però tampoc no hi ha espai per aquestes actituds! La discrepància no ha de representar un obstacle insalvable, ara bé molts dels que formem part d’aquest procés col·lectiu estem cansats d’aquestes actituds d’agra i manifesta hostilitat entre uns partits que, sobre el paper, aspiren a l’ambiciós projecte d’aconseguir un estat independent per a Catalunya. 

En un dia de tanta significació històrica i política per als catalans com ho és l’11 de Setembre estenem, com sempre, la mà per treballar per millorar les vides dels ciutadans perquè tots nosaltres tenim el deure de construir un futur millor. I en aquest camí de construir un futur millor tenim el dret a ser independents. Tornem a posar de nou la independència al centre de la vida política, perquè només la independència i amb les eines d’un estat podrem donar resposta als reptes que tenim a davant. 

VISCA CATALUNYA LLIURE! "