L’any 2020 s’ha de qualificar de càlid a tot Catalunya. La temperatura mitjana anual ha superat en més de 0,5 °C el valor de la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990 de manera generalitzada (figura 1). Gairebé tots els mesos de l’any han presentat un comportament càlid, amb la gran excepció de l’octubre, que no només va ser fred, sinó que va ser un dels més freds de les últimes dècades a Catalunya. L’hivern i la primavera van ser estacions càlides, amb un paper molt destacat del febrer, excepcionalment càlid. També van ser càlids juliol i agost, i més recentment, novembre i desembre. Així, el balanç global ha resultat en un 2020 clarament càlid.

La temperatura mitjana anual més alta a Catalunya ha superat per poc els 18 °C a Barcelona, i els indrets més freds, com és habitual, s’han localitzat a zones de més altitud del Pirineu i Prepirineu, on ha quedat per sota dels 6 °C.

En el conjunt de  Catalunya, 2020 és el més càlid des del 1950 Pel que fa al conjunt de Catalunya i pendent d’una anàlisi definitiva, el 2020 ha resultat ser el més càlid des del 1950, amb una anomalia que supera el +1 °C pel conjunt respecte a la mitjana climàtica més recent, de 1981-2010.

En 15 de les 20 sèries que s’han usat per construir una mitjana global del territori i que disposen de dades des del 1950, el 2020 se situa entre els 4 anys més càlids dels darrers 71 anys, i com el més càlid a les sèries climàtiques de Vielha, Igualada-Òdena, Girona i Caldes de Montbui i Barcelona-Observatori Fabra.

També a les dues sèries centenàries del país, el 2020 se situa com el segon més càlid dels darrers 116 anys a l’Observatori de l’Ebre, i com el més càlid de tots dels darrers 107 anys a l’Observatori Fabra de Barcelona.

A escala europea, 2020 és el més càlid; A escala planetària, dels tres més càlids
Segons l’informe preliminar del programa Copernicus de la Unió Europea (Copernicus Climate Change Service (C3S)), l’any 2020, a escala planetària, podria situar-se entre els tres més càlids des que hi ha registres, empatat amb el 2016, de manera que els sis anys més càlids s’hauran donat tots del 2015 ençà, i col·locant la dècada 2011-2020 com la més càlida des que hi ha registres.

A escala europea, el 2020 resulta ser l’any més càlid des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana que ha resultat 0,4 °C superior a la del 2019, rècord fins ara.

Any majorment plujós, molt plujós en certes zones i normal en un terç de país Pel que fa a la precipitació, i a diferència del precedent 2019, 2020 ha estat un any plujós a la major part del territori, el percentatge que suposa la precipitació del 2020 respecte de la mitjana de referència del període 1961-1990 ha superat el 110% a gran part del país.

També hi ha hagut zones on cal considerar-lo com a molt plujós, en què aquest 2020 s’hi ha recollit més del 150% de la mitjana climàtica. Aquestes estan situades tant al quadrant nord-est com al sud-oest del país, i en concret s’ubiquen a la capçalera de la Muga, al litoral i Prelitoral Central, al Vallès, el Maresme i Garrotxa, i fins i tot a la zona pròxima als Ports, on es pot considerar un any extremadament plujós.

Hi ha també un terç aproximadament del territori que abasta part de la Depressió Central i del Pirineu i Prepirineu occidental on el 2020 ha presentat trets de normalitat pluviomètrica, i fins i tot de manera localitzada hi ha registres al Solsonès que es destaquen com un any sec. En general, tot i que la passada tardor va ser seca, el balanç anual ha quedat ben compensat en general amb un hivern i una primavera plujosos, i també amb un estiu plujós a comarques del nord-est.

La presència de la neu durant el 2020 ha quedat restringida gairebé al Pirineu i Prepirineu.