Un esclat de vitalitat, la vida mateixa és la que es palpava a Sant Magí aquest 18 de setembre amb la celebració de l’aplec d’enguany. Després de dos anys de celebracions contingudes, sembla que tothom s’ha tirat al carrer a celebrar la vida sense condicionants sanitaris. 

Un aplec que ja té 400 anys d’història, no tan sols no acusa la seva vellúria sinó que els grans fonaments que li han permès sobreviure durant segles donen una gran fortalesa i seguretat de pervivència de cara al futur.

La festa és volgudament tradicional amb tots elements propis d’aquestes celebracions: caminades des de diversos indrets que conflueixen a Sant Magí, l’esmorzar de bon matí, un racó per a la canalla amb jocs diversos,  l’ofici, el cant dels goigs, el ball pla, les sardanes, la gran arrossada popular i el ball a la tarda. Més elements tradicionals dintre de la festa és gairebé impossible.

Si volem descriure la festa d’enguany començarem destacant que durant l’ofici, la Confraria de Sant Magí de Barcelona, a més de l’ofrena de dues lliures de xocolata que fan al rector des de temps immemorial, han fet donació al santuari d’un retaule en forma de tríptic amb Sant Magí a la pala central i diverses escenes de la vida del sant en les portes laterals. El seu autor és el confrare Hilario Alfaro.

I després de l’ofici les sardanes amb la cobla Cossetània i l’arrossada a l’esplanada de les fonts per a 300 comensals i ja amb un toc de música de la xaranga Xino-Xano abans de dinar.

La cirereta que ha acabat d’arrodonir la festa ha estat el ball pla de la tarda davant de la capella de les fonts amb una concurrència de balladors com mai s’havia vist. Petits i grans, joves i vells, homes i dones -sobretot dones-, intentant aprendre els punts que alguns una mica més experts els estaven ensenyant. Certament no es pot pas parlar de cap perfecció tècnica en la seva execució però l’entusiasme posat pels participants animen molt de cara al futur i posa les bases per intentar aprofundir en els aspectes tècnics que actualment falten.

En resum, un aplec pletòric del començament a l’acabament, i si alguna cosa no ha anat prou bé gairebé ni s’ha notat.

No es pot acabar aquesta petita crònica sense parlar de la colla de voluntaris de Sant Magí que fan possible una festa com la que acabem de viure, una colla que sortosament va creixent cada dia.