Una donació a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà de gran importància musical
La documentació entregada a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà procedia del músic montblanquí Gumersind Maseras Bertran, de cal Gumersindo, nascut el 17 de setembre del 1908 i mort el 25 de juny del 1954, als 45 anys

Fa uns mesos, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB) va ingressar un nou fons documental dins la Col·lecció de Gumersind Maseras i Ferré. La dipositant va ser la seva filla, Anna Maseras, en representació dels descendents de l’avi, Gumersind Maseras Bertran.
La documentació procedia del músic montblanquí Gumersind Maseras Bertran, de cal Gumersindo, nascut el 17 de setembre del 1908 i mort el 25 de juny del 1954, als 45 anys.
Fou un dels principals mestres de música de la vila. D’ofici espardenyer, havia tocat a l’Orquestra La Vella —on es va formar—, en conjunts i bandes organitzades pels Escoté i els Amorós i a la primera cobla montblanquina —la Cobla-Orquestra Els Montblanquins. Fou el fundador i director de l’Orquestra Maseras, l’Orquesta España i la Ritmo y Melodía. També havia amenitzat el cinema mut i dirigit el Ball de Bastons. Tocava el piano, la flauta travessera, el clarinet, la tenora, el contrabaix, la tuba, els plats i la flauta dolça.
Germà del també músic i compositor montblanquí Josep Maseras Bertran.
És d’alt valor perquè, fins al moment, no s’ha trobat cap altre fons musical d’aquesta rellevància a la Conca de Barberà. La seva anàlisi ens aporta nova informació sobre el funcionament i el repertori d’aquestes agrupacions.
El fons consta tant de programes de festes com partitures impreses i partitures manuscrites. La majoria són instrumentals. I en destaquen més d’un centenar que tenen alguna indicació específica que en fa més rellevant l’anàlisi, ja sigui la marca d’un segell d’una orquestra o d’un director, el nom del propietari, una data, el nom de l’arranjador, una anotació…
Només per posar-ne un exemple, dins d’aquest fons hi ha un full amb una distribució de músics:
Es tracta d’un document no datat i que no especifica l’orquestra a què correspon, però de la seva anàlisi en podrem saber nombre de músics, instrumentació, distribució, parentius…
Constatem, doncs, la importància de preservar i conservar els fons musicals que puguin anar arribant de les antigues agrupacions musicals. De ben segur que n’hi ha d’haver més.
Aquests documents ens aporten informació que no hauríem aconseguit d’altra manera i que no són només estrictament musicals, sinó que ens apropen al dia a dia d’aquestes orquestres, que van ser tan importants a la nostra vila i comarca.
