A partir del migdia d’avui 15 d’abril, Montblanc ha viscut la desfilada del grup de recreació història barceloní La Coronela i de la presentació de la Biografia de Francesc de Castellví i Obando, militar montblanquí que va viure a cavall del segle disset i divuit. Sota el títol Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682- Viena, 1757) La memòria de la guerra de Successió” de l’escriptor Agustí Alcoberro s’ha presentat davant de desenes de persones a la Sala de les Corts Catalanes.

Desfilada de La Coronela

A les dotze del migdia, prèvia a la presentació de la Biografia, s’ha fet la desfilada del grup de recreació històrica de La Coronela pels carrers de la vila. El grup de recreació històrica barceloní ha lluït els vestits de les milícies cíviques del segle divuit, que ha sortit des de l’Ajuntament, passant pel casal dels Castellví, fins a la sala de la presentació.

Presentació de la biografia

A dos quarts, arribada la comitiva a la Sala de les Corts Catalanes, s’ha dut a terme la presentació de la Biografia del fill predilecte, Francesc de Castellví i Obando, amb la benvinguda per part de l’alcalde Montblanc, Josep Andreu i Domingo. Seguidament, hi han intervingut en la presentació Rafael Català, editor; Valentí Gual, doctor en Història Moderna, i Agustí Alcoberro i Pericay, autor de l’obra i doctor en Història Moderna.

Ofrena al monument del montblanquí

Finalment, per acabar l’acte, s’ha fet una ofrena al monument de Francesc de Castellví i Obando que hi ha a la plaça de Sant Francesc.

Francesc de Castellví i Obando va escriure, al llarg de la seva vida, la millor crònica de la guerra de Successió: les Narraciones históricas. En aquesta obra històrica, del període entre 1700 i 1725 a Catalunya, l’autor montblanquí volia aportar rigor al coneixement dels fets i d’allunyar-se dels errors i manipulacions que havien comès molts dels seus predecessors.

Castellví pertanyia a una família de la petita noblesa de Montblanc —de la qual Alcoberro també estudia la trajectòria— vinculada a les institucions de govern local i al monestir de Santa Maria de Vallbona. Va cursar els estudis de Dret a Lleida, però no els va acabar perquè la Universitat va tancar arran de l’ocupació borbònica. El montblanquí va optar aleshores per la carrera militar i va participar activament en el bàndol austriacista durant la guerra de Successió. A partir del 1707, va comandar cossos de fusellers destinats a la defensa de fronteres. Va tenir un paper actiu en la Junta General de Braços de 1713, en què va advocar per la defensa a ultrança de Catalunya, i va ser capità de la Coronela, la milícia urbana de Barcelona, durant el setge.

Després de l’11 de setembre, li foren confiscats els béns familiars i per evitar la repressió es retirà primer al castell de Rocafort de Queralt, on s’allotjà sota l’empara de la família Armengol, i després als monestirs de Vallbona, on tenia dues germanes monges, i de Poblet. Finalment, el 1726 s’exilià a Viena, on morí l’any 1757.

L’autor

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, 1958) és doctor en Història Moderna, professor i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (2008-2014) i una de les seves principals línies de recerca és la guerra de Successió.