L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià va ampliar ahir, dijous 8 de juny, els fons documental Domènec Batet i Mestres, creat l’any 1992, amb la donació que va fer el senyor Julio Batet Rodríguez-Roda, net del General Batet, d’una col·lecció de documents, fotografies i objectes personals del seu avi en un acte d’entrega amb el donant, l’Abat del Monestir de Poblet i la directora de l’Arxiu, Núria Gavarró.

Ahir, dia 8 de juny, es va fer l’acte públic de donació a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM), de la comunitat monàstica del Monestir de Poblet, d’una col·lecció de documents, fotografies i objectes personals del General Batet conservats pel seu net, Sr. Julio Batet Rodríguez-Roda. Aquesta donació complementa el fons documental Domingo Batet Mestres, creat el mes de desembre de 1992, i conservat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, arran de la donació de documentació del General Batet realitzada per la família Carbó-Batet. L'acte va consistir en una signatura i dipòsit de la documentació  i es va realitzar al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet, seu de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, en presència de l'Abat del Monestir de Poblet i president del Patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, P. Octavi Vilà i Mayo, i de la Sra. Núria Gavarró, directora de l'Arxiu i el Sr. Julio Batet Rodríguez-Roda, acompanyat pel Sr. Francesc Carbó Seriñana.

La documentació llegada pel Sr. Batet Rodríguez-Roda és un recull variat de documents i fotografies corresponents tant a l’esfera privada del General Batet com als càrrecs militars que va ocupar durant la seva vida així com objectes personals com condecoracions i la seva espasa.

Domènec Batet i Mestres
Els documents donats són de Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 18 de febrer de 1937) qui fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931 i 1935, i que va ingressar a l'acadèmia militar el 1887 amb tan sols quinze anys, i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on l'any següent la seva actuació en combat li valgué l'ascens a capità. Va tornar a Espanya el 1897 i continuà els estudis fins que el 1919 va ascendir a coronel. El 1925 va ascendir a general de brigada i fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona. L’any 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, fou detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, però fou absolt pel Consejo Superior de Guerra.

En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, en què el president Companys declarà l'estat català dins d'una república federal espanyola, Batet no va posar les seves tropes a les ordres de la Generalitat. El febrer de 1936 fou destinat a Burgos com a cap de la VI Divisió Militar. Des d'aquest càrrec, Batet tingué coneixement dels moviments interns de la jerarquia militar per iniciar un cop d'estat i intentà aturar-lo. Fou detingut pels seus propis oficials acusat d'haver intentat evitar l'aixecament. Condemnat a mort en consell de guerra el 8 de gener del 1937 per ser lleial a la República, fou afusellat el 18 de febrer.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
L’arxiu llegat pel 125è president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la nostra història. Després de la mort del president Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu per disposició del president Tarradellas, passà a ser part de l’Arxiu del Monestir de Poblet, i com a tal en té cura la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel president Tarradellas i l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’Abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment de les disposicions del president Tarradellas.

Els fons de l'Arxiu estan compostos d'una important documentació relacionada amb la Guerra Civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i per les donacions rebudes amb posterioritat procedents de diverses persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya.

El President Tarradellas
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988) es va iniciar en la política de la mà de Francesc Macià. Durant els primers anys de la II República (1931-1936) assumí diferents responsabilitats polítiques, i fou conseller primer i de finances de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. A l’exili fou elegit president de la Generalitat el 5 d’agost de 1954 pels diputats reunits a Mèxic, mantenint la institució a la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França). Josep Tarradellas retornà a Catalunya el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada la Generalitat pel govern presidit per Adolfo Suárez. Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d’ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d’abril de 1980, passant el relleu al nou president elegit, Jordi Pujol i Soley. Els seus llargs anys al servei de Catalunya, amb intel·ligència i esperit de sacrifici, i el seu acord amb les forces polítiques i socials de Catalunya varen fer possible el restabliment de la Generalitat, l’única institució hereva de la legitimitat democràtica republicana que fou restaurada en la transició política espanyola. Aquesta obra històrica acomplerta pel president Tarradellas també va contribuir a consolidar les vies democràtiques que varen permetre l’assoliment de l’autonomia.