Carles Herèdia, i Judit Cañis, representant a la CUP Conca de Barberà han fet una roda de premsa avui, dilluns 17 de juliol a la plaça major de Montblanc per presentar les seves candidatures com número 3 al Camp i a les Terres de l’Ebre i representant de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i la Baixa Segarra; i com a número 6 a les llistes i activista en la lluita en defensa del territori i contra la MAT.

Durant la presentació, el i la candidata han enumerat el llistat de lluites que estan visibilitzant com el de la repressió de l’estat, i que per això moltes de les candidatures són encapçalades per persones represaliades per la seva implicació en diferents lluites: la feminista, l’ecologista, l’antifeixista i independentista. Altres motius de la seva candidatura, de la qual han fet esment és fer costat i exposar la lluita en defensa de les agressions al territori que està patint la demarcació de Tarragona i per tal qual s’estan posicionant i prenent accions, una implicació que asseguren estan prenent des del minut 1 posicionant-se i donant suport a les entitats locals que estan fent front a projectes “desmesurats i que poc aportaran als territoris”.

El projecte Hard Rock, la MAT (línia de molt alta Tensió), i els diferents parcs fotovoltaics de la Conca de Barberà.  A més a més, durant la presentació han volgut fer esment a altres menes d’agressions que estan duent a terme diferents partits i ideologies feixistes i que han volgut resumir en el lema de la candidatura per a les eleccions generals que és “Plantem Cara”. 

Agressions al Territori
A la Conca de Barberà el projecte fotovoltaic de Passanant i Belltall, el candidat i militant de la CUP, Carles Herèdia, titllava de desmesurat “estem a favor de les renovables, però sempre que estiguin pensades amb el territori equitativament i no només pensada pels guanys de les multinacionals” un projecte que el portaveu afirmava que eren propostes d’empreses de l’Ibex-35, empreses internacionals que cerquen terrenys barats i indrets on la pagesia té dificultats per tirar endavant per al seu benefici.

Lluita contra la MAT
La militant i candidata Judit Cañis afirmava que les agressions al territori com el projecte Hard Rock “posarà en risc la salut mental de centenars de persones que aposta per la massificació turística com a únic motor de la demarcació de Tarragona” tot això amb l’agreujant, segons la candidata, d’estar projectat al costat d’un espai d’interès natural que augmentaria les necessitats d’aigua de tota la zona, amb feines precàries.

El projecte de Forestàlia, ha estat la següent agressió esmentada per l’activista, com una continuació del projecte Megaparc eòlic i solar d’Aragó que es pretén passar per la comarca per tal de portar aquesta energia MAT (molt alta tensió) fins a Barcelona, i que “probablement tindrà un interès més gran com sigui transportar-ho a la resta d’Europa” i que la comarca quedaria afectada per dues d’aquestes línies al seu pas per Blancafort, Solivella, Sarral i Sarral, alta Segarra entre altres i l’altra línia que passaria per l’Alt i Baix Camp, Baix i Alt Penedès. 

Aquests projectes que, per als candidats, només interessen a l’Estat Espanyol i a les empreses, no pas als pagesos i pageses, ni a les comarques que quedaran empobrides per uns beneficis que només s’enduran les grans empreses gestores de l’energia. 

Motius per Plantar Cara

Les propostes de la CUP Conca de Barberà i demarcació de Tarragona implica plantar cara a tots aquests projectes massificats, per tal de fer de les comarques de Tarragona els productors energètics de tot Europa. 

En termes globals, dins de la campanya general el candidat, Carles Herèdia ha volgut remarcar que el feixisme no només s’ha de lluitar a les institucions sinó també als carrers. També que la resta de partits en són còmplices, com el PSOE en donar suport al 155, a la “Llei Mordaza” i que han demostrat tenir “projectes de futur calcats al del PP” assegurava el candidat. Tampoc ERC, per a la CUP és cap panacea de la lluita contra el feixisme, ja que sobretot en l'àmbit estatal ha “desmobilitzat l’independentisme”.

Uns vots necessaris, assegurava el candidat, els del 23 de juliol, per plantar cara a aquestes agressions com a “vots de trinxera”, i per tal de fer front al sistema postfranquista que encara impera. “No volem que hi hagi retrocés en cap dels drets aconseguits, el feminista, ecologista, per la llengua, pels col·lectius LGTBI+, i del territori, i no permetrem que hi hagi un govern d’extrema dreta”.