“Caldrà prendre mesures per evitar que la plaga que està provocant la mortalitat dels boscos de pins de Poblet s’estengui a la totalitat del paratge natural”. Així s’ha expressat la directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, durant la visita aquest matí a una parcel·la del paratge natural de Poblet per fer seguiment dels efectes provocats per una plaga als boscos d’aquesta zona.

En aquest sentit, Sanitjas ha precisat que “es considera fonamental tallar tots els pins a les zones afectades per evitar riscos posteriors com ara l’important increment del risc de propagació en cas d’incendi forestal. L’actuació no compromet la persistència de la massa boscosa, atès que es preveu la substitució del pi per alzina i es farà un seguiment de la regeneració natural per valorar la possible conveniència d’actuacions d’ajut a aquesta regeneració”. La directora del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, Ester Trullols, també ha participat en aquesta visita de seguiment de l'afectació.

La plaga afecta, en diferent grau, un 10% de les 3.000 hectàrees que conformen el parc

Així, a partir de setembre es talarà una superfície de 50 hectàrees de pi pinastre de la zona del barranc de Torners, que actualment té un 80% dels pins morts i es preveu que a finals d’estiu, la mortaldat dels pins d’aquesta zona sigui del 100%. En total, la plaga afecta, en diferent grau, un 10% de les 3.000 hectàrees que conformen el parc.

Els orígens de la mortaldat de pins
La mesura s’ha pres d’acord amb el seguiment i els informes de valoració fets pels enginyers forestals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que des de la passada primavera han observat un decaïment important en les pinedes de pinastre (Pinus pinaster) dels boscos de Poblet.

D’aquestes observacions, es conclou que aquestes pinedes, procedents de repoblacions dels anys seixanta, estan patint els efectes del canvi climàtic en general i de la sequera continuada i les anomalies meteorològiques dels darrers anys (i, particularment, d’aquesta primavera). Aquests fets han originat, d’una banda, la proliferació d’insectes perforadors, i, de l’altra, que la capacitat natural de resposta dels arbres a aquests insectes sigui menor.