Avui, dilluns 18 de setembre l’Agència Catalana de Comunicació anunciava que el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha donat llum verda a la declaració d'impacte ambiental del parc eòlic Lupus, promogut per l'empresa Forestalia als termes municipals de Salillas, Antillón i Pertusa (Osca), així com de la seva línia de molt alta tensió (MAT) per evacuar l'energia, que passarà per Catalunya, fet que dona el vistiplau al requisit del Ministeri d’aportar un estudi d’impacte ambiental més real.  

Portar l’energia d’un parc eòlic d’Aragó a Barcelona passant per la comarca
El projecte que promou l’empesa tindrà una longitud de 272,30 quilòmetres des de Grañén a Pierola (Barcelona) i comptarà amb tres trams soterrats. En concret, als termes de l'Albi (Garrigues) i les Piles i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). La resolució publicada aquest dilluns al BOE especifica que a Catalunya s'ha triat el traçat "més directe possible".

L'empresa Energía Inagotable de Lupus SL va sol·licitar el 25 de maig de 2021 l'autorització administrativa prèvia i la declaració d'impacte ambiental per construir el parc eòlic i les seves infraestructures d'evacuació. Després de l'anàlisi formal de l'expedient, les autoritats van estimar al desembre de l'any passat que la declaració d'impacte ambiental "no reunia les condicions de qualitats suficients", ja que l'estudi d'avifauna i quiròpters no sabia fet durant un any sencer. A principis d'agost d'enguany, el promotor va entregar la documentació addicional sol·licitada després d'altres requisits.
La MAT (línies de molt alta tensió) passaria nou quilòmetres per Les Piles i Santa Coloma de forma soterrada

El projecte eòlic inclou 9 aerogeneradors, de 5,50 MW cadascun de potència unitària, 49,50 MW en total. Els molins tindran 200 metres d'altura i pales de 77,40 metres.

Pel que fa a la infraestructura d'evacuació connectarà amb nou subestacions elèctriques i un centre de seccionament, i també tindrà tres trams soterrats. El primer d'ells se situarà entre els municipis de Candasnos i Fraga i tindrà una longitud de 16,1 quilòmetres. En el cas del segon tram, de 4,4 quilòmetres, s'ubicarà al terme de l'Albi entre els suports 391 i 392. La línia també recorrerà 9 quilòmetres als termes de Les Piles i Santa Coloma de Queralt.

A Sarral suports d’evacuació i Subestació Elèctrica Transformadora
Tots els suports de la línia d'evacuació tindran una alçada d'entre 19 i 69 metres. A més, segons indica la resolució del Ministeri, aquests trams requeriran una obertura d'una rasa de 6,80 metres d'amplada, a la qual se li sumarà 3,4 metres de servitud permanent. En relació amb la Subestació Elèctrica Transformadora (SET), s'ubicaran a Maials, Granyena de Garrigues, l'Albi i Vilosell, totes elles a la demarcació de Lleida. També a Sarral i a Hostalets de Pierola, a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, respectivament. Tant el parc eòlic com la infraestructura d'evacuació formen part del 'Nudo Pierola 400 kV', el qual està constituït per 20 centrals eòliques i tres plantes fotovoltaiques.

El Ministeri ha demanat modificacions al projecte inicial de La MAT del “Nudo Pierola 400 KV”

Des del Ministeri destaquen que línia aèria d'alta tensió va ser modificada respecte al projecte original i que els suports van partir canvis de denominació, ja que el promotor va optar per considerar la línia com a un únic projecte, quan prèviament l'havia previst amb tres actuacions independents. "En el tram de Catalunya busca el recorregut més directe possible, d'acord amb l'estudi d'impacte Ambiental, aquest traçat evita el màxim l'afecció a espais dins del pla d'espais d'interès natural de Catalunya i la Xarxa Natura 2000", indiquen.

Tala de 10.260 m² d’arbres per evitar el risc d’incendi

Així mateix, l'estudi d'impacte ambiental inclou el mapa de zona de risc d'incendi forestal i classifica com a perill alt i d'alta importància el tram que creua el límit entre Catalunya i Aragó. Per això, com a mesura preventiva - per evitar focs-, el projecte calcula la tala d'arbres en una superfície de 10.260 m². El tram amb una major superfície afectada serà el dels municipis de Sarral, Pontils i Bellprat, on es troben exemplars de pi negre. "De cara a mitigar aquesta afecció, s'ha requerit al promotor que aporti un estudi d'alternatives per no afectar aquesta massa arborada", assenyala el document.

Al·legacions

El projecte ha rebut al·legacions d'entitats i associacions del territori com ara de l'Associació Amics de l'Ermita de Sant Jaume, Amics de Sant Martí de Tous o del Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra i de la Plataforma contra els Macroprojectes Energètics a les Terres de Ponent, entre altres.