Mor el blancafortí Ramon M. Masalles Saumell, botànic i mestre de naturalistes, que va ser la veu natural de la Conca de Barberà
El botànic va morir dilluns, 9 d’octubre, a l’edat de setanta-cinc anys, deixant un llegat botànic important

Ramon M. Masalles Saumell, fill de Blancafort i professor emèrit de Botànica de la Universitat de Barcelona, va traspassar el passat dilluns 9 d’octubre a l’edat de setanta-cinc anys.
El geobotànic va dirigir fins a un total de sis tesis doctorals, a més de nombrosos estudis sobre la flora i la vegetació d’arreu de Catalunya, en especial en terres agrícoles i sobre la gestió del patrimoni natural.
Estudis de la comarca
Blancafortí de naixement, va fer nombroses conferències a la comarca i arreu i també va deixar estudis i treballs de recerca com la tesi doctoral Flora i vegetació de la Conca de Barberà, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1983, i la publicació en el camp de la divulgació científica El paisatge vegetal de la Conca de Barberà (1987, en col·laboració amb J. M. Mestres i J. Pujadas).
En el camp de la cartografia de la vegetació destaquen diversos fulls del Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000, aixecats en col·laboració amb altres botànics.
A la comarca també ha col·laborat amb algunes revistes locals i ha fet xerrades sobre temes diversos de botànica a l’Espluga, a Montblanc i a Blancafort. També va ser partícip de la preparació d’alguns materials per al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, i la Generalitat li va encarregar l’estudi del paisatge vegetal per a la proposta de delimitació d’espais naturals a protegir a la serra de Montsant-La Llena (1983) i a les Muntanyes de Prades (1984).
L’any 1998 va participar en la “Trobada sobre la flora i la vegetació de la Conca de Barberà” per a joves estudiants, entre centenars d’aportacions més a la ciència i l’estudi natural de la comarca i de Catalunya.
