“Tres visions sobre la Transició espanyola” és el títol del cicle de conferències sobre història de Catalunya que ha realitzat entre octubre i novembre l’Associació Cultural Baixa Segarra al castell de Santa Coloma de Queralt.

La primera ponència duia per títol “Una Transició intervinguda i inacabada” i va anar a càrrec de Rafael Ribó, que va indicar que era la seva primera intervenció pública des que havia deixat el càrrec de síndic de greuges de Catalunya.

Ribó va fer referència a les característiques de l’Estat espanyol amb actituds monolítiques basades en un unitarisme a ultrança, amb el suport d’una ideologia reaccionària de caire conservador i catòlic. En el cas de la Constitució de 1978, va dir que no suposava un canvi de model social ni territorial. Tot i definir-se com un estat liberal i laic, impedia el reconeixement de Catalunya com a nació i mantenia els privilegis de l’Església. Va parlar del que va desembrocar en el cop d’estat del 23-F i la posterior LOAPA, que va suposar una retallada important de les competències, especialment en el cas de Catalunya. Aquest estat de coses es va veure qüestionat entre 2010 i 2017, amb uns moviments populars que van fer tremolar l’Estat i amb una repressió de la qual encara patim les conseqüències.

El cicle va continuar el 28 d’octubre amb la intervenció del presidentQuim Torra, sota el títol “El franquisme que no acaba mai”. Torra va iniciar el discurs presentant dues actituds que van ser presents durant els 40 anys del franquisme: la dels que devien les seves posicions de poder a la fidelitat a la dictadura i la dels que s’acomodaren a les circumstàncies per conservar els seus llocs de privilegi acollint-se sempre al carro dels guanyadors per treure’n profit. Des de la perspectiva actual, l’anomenada Transició democràtica es podria resumir en una frase: hi ha franquisme sense franquistes. Segons Torra, actualment no hi ha un govern real sinó només un govern de gestió, amb un estat que no accepta el pluralisme ni respecta la voluntat popular.

Finalment, el 4 de novembre, va tancar el cicle el president Artur Mas, fent una anàlisi de la Transició amb la perspectiva de 50 anys, i va destacar els aspectes positius i negatius d’aquest període. Entre els positius va remarcar una diferència entre les llibertats assolides des de la mort del dictador, com una major llibertat d’expressió, el reconeixement del català com a llengua pròpia, una sanitat regida des de Catalunya i altres aspectes referents a la vida social del país. En la banda negativa va destacar que en molts casos aquests avenços no havien estat complerts, especialment en allò que fa referència al reconeixement de Catalunya com a nació. També va mencionar l’anormalitat que suposa l’existència d’organismes com el Tribunal de Comptes i les actuacions de la cúpula del Consell General del Poder Judicial.