Des de fa una setmana i fins al mes de març, el Departament d’Acció Climàtica retira els pins morts del Paratge Natural de Poblet afectats per sequera

L’afectació de la sequera a les masses forestals del Camp de Tarragona seria d’unes 2.400 hectàrees segons una aproximació realitzada des del Servei de Prevenció d’Incendis amb imatges satèl·lit

Tallar i retirar arbres morts a causa de la sequera per evitar la possible propagació de plagues forestals i minimitzar el risc d’incendi forestal. Aquest és el doble objectiu que persegueix l’actuació que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està realitzant al Paratge Nacional d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet, al terme municipal de Vimbodí i Poblet, amb la tallada i retirada d’arbres en una superfície estimada de 45 hectàrees.

Transformar la massa forestal per fer-la més resistent al canvi climàtic
Aquesta actuació busca també la transformació de l’estructura i composició específica de la massa forestal a una massa menys vulnerable al foc de capçades. La presència d’espècies arbòries acompanyants com l’alzina, el roure, i altres frondoses com l’auró, garanteix la persistència de la massa forestal i la seva regeneració natural, evita l’aparició de fenòmens erosius en els vessants d’actuació i garanteix la conservació de la biodiversitat d’espècies.

Els treballs que es van iniciar la setmana passada i que està previst que s’allarguin fins al mes de març consisteixen en la tallada dels peus de pinastre (Pinus pinaster) procedent de reforestació i no afecta la resta d’espècies i aquelles espècies que per la seva singularitat és important que romanguin sobre el terreny, així com les zones reservades a investigació científica.

Decaïment d’arbres massiu des del juny, sumat a una sequera acumulada de tres anys
El mes de juny d’aquest any es va detectar el decaïment massiu i la mortalitat d’una massa forestal situada al barranc de Torners, a la forest Poblet. L’afectació es focalitza en una massa forestal procedent d’una reforestació realitzada els anys 1960 quan es va plantar com a espècie principal el pinastre, concretament, una varietat procedent del nord-oest de la península Ibèrica, en una superfície anteriorment ocupada per una massa d’alzinar que es va llaurar i abancalar per tal d’implantar la nova massa de pinastre. Els danys observats són la mortalitat de peus i la decoloració i defoliació de la resta de peus de pinastre del rodal.

L’episodi de sequera acumulada els darrers tres anys a la zona ha debilitat aquests arbres i ha afavorit la presència de plagues forestals que originen danys, com poden ser el perforador petit dels pins(Orthotomicus erosus) i perforador dels brots (Tomicus destruens).