L'abat de Poblet veu un futur "molt negre" davant l'extrema dreta i critica tractar els migrants com a "delinqüents"

Barruè defensa el "diàleg" de l'Església amb la ultradreta, però creu que no s'hi "ajuntarà"

Resta de pobles

L'abat de Poblet veu un futur "molt negre" davant l'extrema dreta i critica tractar els migrants com a "delinqüents"
L'abat de Poblet veu un futur "molt negre" davant l'extrema dreta i critica tractar els migrants com a "delinqüents"
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

L'abat de Poblet, Rafel Barruè, avisa que veu un futur "molt negre" davant l'auge de l'extrema dreta a Europa i a escala mundial. Alerta que ens trobem en una situació semblant a ara fa cent anys, quan Mussolini va arribar al poder a Itàlia. En una entrevista quan fa un any que va ser escollit pel nou càrrec, el responsable del Monestir de Poblet critica el tracte que reben les persones migrants en arribar a Europa, tractant-les com a "delinqüents". "És inhumà", exclama. Barruè creu que l'Església no "s'ajuntarà" amb els partits d'ultradreta, però defensa tenir-hi "diàleg". El religiós insisteix que "no hi ha cap partit que tingui valors autènticament cristians".

L'abat vaticina un futur "molt negre" davant l'auge de l'extrema dreta. Assegura que "no acaba d'entendre la causa" de l'increment dels moviments reaccionaris. "La història sempre fa fluctuacions, puja i baixa. Ara estem a fa un centenar d'anys quan va pujar Mussolini al poder?", comenta. "Això com pot ser?", es pregunta. "No ho acabo d'entendre", afegeix.

Barruè carrega contra la idea impulsada pels partits d'extrema dreta que "no hi ha treball perquè hi ha immigrants". Demana que la societat es posi en la "pell" dels migrants que venen des del continent africà. "Venen a jugar-se la vida, a viure o a morir", remarca. "El problema és que Europa no ajuda a eixos països, els han tret totes les matèries primeres i quan s'han acabat, se'ls ha deixat", sentencia.

El màxim responsable del Monestir de Poblet va més enllà i critica les polítiques d'internament d'immigrants. "No pot ser que tanquis els immigrants com si fossin presos o hagueren fet un mal", valora Barruè. "És inhumà que una persona que arriba en pastera, mig ofegat, el fiquis en un camp de concentració com si fora un delinqüent", descriu.

L'abat explica que durant aquest any ha rebut representants dels grups polítics del PSC, Junts, ERC i PPC. També va demanar una visita el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, però la va haver de suspendre per motius de salut. Barruè creu que l'Església s'ha "d'entendre" amb tots els partits polítics, i fins i tot tenir un paper de "mediació". Ara bé, creu que "no s'ha d'ajuntar amb els partits d'extrema dreta". De fet, afirma que "no hi ha cap partit que tingui valors autènticament cristians".

Des del monestir reivindiquen que l'Església es troba en una etapa "d'obertura de pensament i de diàleg". Barruè defensa que també cal establir aquest "diàleg" amb l'extrema dreta. "S'haurà de dialogar amb tots, però no sé com", confessa.

Un any com a abat
Rafel Barruè va ser escollit ara fa un any com a abat de Poblet, després que el seu predecessor, Octavi Vilà, fos nomenat bisbe de Girona. Va entrar al monestir el 1999, quan tenia 33 anys. Durant el mandat de Vilà, Barruè ja va ser el prior de la comunitat. Explica que té una línia "continuista", però que "no té pressa per fer les coses". Ara, dedica els esforços a impulsar noves vocacions joves davant la situació "crítica" en què es troba la comunitat. Actualment hi ha disset monjos, quatre dels quals es troben a infermeria. En 25 anys, el nombre de religiosos s'ha reduït a la meitat.

Aquest any, s'ha iniciat el programa 'We Work' per despertar vocacions entre el jovent, s'ha recuperat la Fundació Poblet per gestionar l'àmbit cultural del monestir i s'ha creat una comissió bilateral amb la Generalitat per adequar les instal·lacions de l'edifici.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres