L’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó (ERC), ha ofert aquest dimarts al vespre al claustre de Sant Francesc una xerrada oberta per fer balanç dels dos primers anys de legislatura, abans de deixar el càrrec el pròxim 28 de juny. Unes 120 persones van assistir a l’acte, que va servir per repassar la gestió municipal d’aquest període i exposar els reptes encara pendents. Tal com marca l’acord de govern signat després de les eleccions de 2023, el relleu es farà amb l’entrada de Marc Vinya (Junts per Montblanc) a l’alcaldia.

Pallissó va recordar que van assumir el govern amb un ajuntament que arrossegava una situació econòmica delicada, amb més de 2 milions d’euros en obligacions de pagament no cobertes, amb factures pendents a proveïdors i incloent-hi el sobrecost del nou Jutjat de Pau. “Vam haver de posar ordre i fer front a molts compromisos heretats”, va dir.

En clau interna, l’alcalde va reconèixer la manca d’una estructura tècnica ben definida dins l’Ajuntament, amb molts llocs auxiliars però pocs perfils tècnics. Això ha dificultat el ritme de la gestió. Així i tot, es va aconseguir estabilitzar les places laborals i recuperar figures com el secretari i l’interventor municipal.

També va lamentar la tensió política durant aquests anys: “Una de les coses que més m’ha entristit ha estat la mala relació amb l’oposició. No hem sabut calmar prou els ànims”, va admetre.

En l’àmbit de les actuacions, va destacar la millora de la neteja viària, la recuperació d’espais com el passatge dels Porxos i la recuperació d’espais municipals com la Torre Martínez Lozano on s’ha situat els Amics del camí de Sant Jaume. També es van millorar accessos a pedanies com Rojals o Prenafeta, o la recent millora del carrer de Baix de la Guàrdia dels Prats i es va posar en marxa un punt de recàrrega d’aigua per als pagesos, una demanda històrica del sector agrari.

Pallissó va valorar projectes com el desbloqueig del polígon de Cimalsa, la millora de relacions amb la Diputació de Tarragona —que ha permès reprendre subvencions aturades després de desbloquejar el contenciós administratiu—, o l’impuls del túnel del Coll de Lilla, que considera una fita clau per trencar l’aïllament de la Conca de Barberà i la barrera geogràfica i piscològica. Va lamentar, però, que les infraestructures complementàries com la connexió amb l’AP-2 no estiguin a l'altura:“Montblanc no pot ser un embut”.

També va posar èmfasi en l’habitatge: “Tenim més de 600 habitatges buits”.  L’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, defensa la necessitat de “planificar amb perspectiva” el creixement urbanístic i poblacional del municipi, que veu com un fet inevitable en els pròxims deu anys. “Hem de mesurar com creix Montblanc i com volem que creixi”, afirma, i apunta que la vila disposa actualment de tres zones de sòl urbà pendents de desenvolupar. Una d’aquestes és la Batedora, clau per encabir-hi nous habitatges: “Hi caben molts pisos, però hem anat darrere dels promotors; cal activar aquest àmbit si volem donar resposta a les necessitats”. I remarcava el projecte “Viure a Montblanc” un projecte que vol cuidar centre històric i pedanies.

Pallissó veu en l’arribada de noves oportunitats laborals un escenari que pot tensionar encara més la demanda d’habitatge i, per això afirma que ha estat un tema que s’ha treballat en aquests dos anys de mandat. “Només que el 60% del que ens han anunciat es faci realitat, hi haurà molta feina. I hem de fer els possibles per arrelar la gent aquí”, afirma. L’alcalde lamenta que encara hi hagi veïns que han de marxar de Montblanc perquè no troben on viure. “És el que més em molesta. Aquest és un dels reptes més forts que tenim com a municipi”.

L’alcalde també vincula el creixement urbanístic a la necessitat d’ampliar els serveis públics. Un dels principals objectius del mandat és garantir la construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP), ja aprovat pel Govern. “Som una comarca amb sobreenvelliment i el CAP ha de ser una prioritat”, diu Pallissó. Tanmateix, admet que el projecte encara no ha arrencat perquè el consistori no pot adquirir ni cedir el solar necessari: “El terreny és dins l’àmbit de la Batedora, i si no es desenvolupa aquest sector no podem avançar. Ens calen 4.000 metres quadrats”.

Tot i això, Pallissó assegura que la Generalitat s’ha compromès a fer realitat el nou equipament sanitari i insisteix que cal actuar pensant en el futur: “Aquesta mirada llarga ha d’anar acompanyada d’habitatge, feina i serveis. Hem de saber cap on volem anar. És un dels deures que l’Ajuntament ha d’assumir”.

Entre els projectes destacats en marxa, Pallissó va citar la rehabilitació de l’església i el claustre de Sant Francesc, el nou Arxiu Comarcal, l’aposta pels polígons de Cimalsa i Ponentia (amb estació intermodal), la canalització d’aigua entre Mas Foraster i la Vall i el nou parc infantil inclusiu de la plaça Catalunya. També va anunciar l’inici imminent del canvi de parquet del pavelló, que dona servei a més de 300 infants.

Finalment, va defensar la importància de les sinergies amb municipis veïns, com l’Espluga de Francolí, i va apuntar a projectes compartits com borses de treball, punts de càrrega elèctrica o el futur polígon comú.

Pallissó va tancar el seu discurs destacant la complexitat de gestionar un ajuntament amb 122 treballadors i 54 edificis municipals, i va defensar la necessitat de compartir espais i fer-los més polivalents, com la nova coberta de la pista de Les Muralles que servirà per a usos escolars i extraescolars. Va concloure afirmant que han “intentat tocar de peus a terra i actuar amb responsabilitat, deixant-se la pell per posar ordre i encarar els reptes de futur”.

Amb un ajuntament ara econòmicament més estable i diversos projectes encarrilats, Oriol Pallissó cedirà el testimoni a mitjan legislatura amb “la sensació d’haver intentat fer les coses amb responsabilitat i visió de futur”.