El preu del lloguer a la Conca de Barberà no només ha esquivat la tendència general a la baixa registrada a Catalunya, sinó que l’ha desafiat amb contundència. Durant el primer trimestre del 2025, el cost mitjà mensual d’un habitatge de lloguer a la comarca s’ha situat en 483,47 euros, segons dades oficials del Govern i l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Aquesta xifra representa un augment de 51,02 euros respecte al mateix període de l’any anterior, quan el preu mitjà era de 432,45 euros. L’increment interanual de l'11,8% posiciona la Conca com la segona comarca del país amb la pujada percentual més acusada, només superada per la Vall d’Aran, on el lloguer s’ha encarit un 19,2%.

Aquesta alça contrasta de manera clara amb la dinàmica general observada al conjunt del territori català, on el lloguer mitjà ha experimentat una davallada del 4,9% en el mateix període. Mentre la major part de comarques mostren una tendència a la contenció o a la baixa, la Conca de Barberà emergeix com una excepció destacada.

Un repunt que trenca amb la norma
El cas de la Conca no és aïllat, però sí poc habitual. Només unes poques comarques han registrat augments rellevants aquest 2025. A banda de la Vall d’Aran i la mateixa Conca de Barberà, destaquen el Baix Empordà (+10,1%), el Ripollès (+8,2%) i l’Alta Ribagorça (+8,1%). En canvi, altres zones han viscut reduccions notables, com la Cerdanya (-12%), el Barcelonès (-8,3%), el Pla de l’Estany (-7,6%) o el Moianès (-6,6%).

Malgrat aquest increment destacat, la Conca encara es manté com una de les comarques amb el preu mitjà més assequible de Catalunya. Els 483,47 euros mensuals registrats continuen molt per sota de la mitjana catalana, que és de 828,23 euros, i també per sota de la mitjana a la demarcació de Tarragona, situat en 586,38 euros.

Una evolució contrària en un context de regulació
Les dades arriben en un moment en què moltes comarques han començat a notar l’efecte de les mesures reguladores adoptades el 2024, com ara la limitació dels preus del lloguer en zones tensades. Aquestes polítiques, implementades amb l’objectiu de frenar l’escalada de preus a les zones amb més pressió immobiliària, han contribuït a la moderació en moltes parts del territori.

A la Conca de Barberà, però, l’impacte d’aquestes regulacions podria haver estat limitat pel fet que només Montblanc i Santa Coloma de Queralt estan reconegudes oficialment com a zones tensionades. L’Espluga de Francolí, per la seva banda, està en procés de reclamar aquesta consideració. Aquesta distribució podria explicar per què, malgrat les mesures generals, el conjunt de la comarca ha experimentat una pujada tan marcada.