Els versots de Montblanc arribaven aquesta edició amb un canvi de format destacat: deixaven la tradicional representació de la tarda per traslladar-se a la nit, una novetat que permetia un muntatge més visual, amb ús de llum i so que donava més espectacularitat a nivell escenogràfic.

Els versots, que aposten per una temàtica diferent cada edició, centrava el seu fil conductor dels versots amb la llegenda de sant Jordi de Montblanc. Concretament amb la recreació d’un sopar en què calia triar els personatges principals, tal com passa a la vida real. El públic esdevenia protagonista, ja que era qui havia de decidir quin era el final de la història. En aquesta edició hi havia tres princeses, dos Sant Jordi i un drac, aquest últim com a gran novetat.

Cada any els versots tenen un eix temàtic diferent: si en edicions anteriors s’han inspirat en el seguici popular, la política local o els sants i santes de Montblanc, enguany la trama se centra en la llegenda que ha fet famosa la vila arreu del país.

Tot i aquest enfocament, els versots no deixaran de repassar amb humor i sàtira els principals esdeveniments de l’últim any, des de qüestions polítiques fins a la vida comercial de Montblanc. El canvi d’alcalde també hi tenia un lloc destacat, entre altres temes d’interès local.