“Per Montblanc, l’Amparito Roca és més important que per Tarragona”. Així de clar ho té Ismael Porta, president de Gegants i Nanos de Montblanc, quan parla d’aquesta peça centenària que ha esdevingut l’himne popular del municipi. La diferència rau en la història: a Montblanc, la melodia de Jaume Teixidó es balla ininterrompudament des de la dècada de 1950, mentre que a Tarragona no es va estrenar com a dansa de gegants fins al 20 i 21 de setembre del 1986.“Són trenta anys de diferència”, recorda Porta.

L’entrada de l’Amparito a Montblanc té nom i cognom: Matias Amorós, que aleshores dirigia la banda de música local i també l’orquestra La Nova. Va ser ell qui va introduir el pasdoble al repertori geganter, en un moment en què la tradició començava a evolucionar: si als anys vint els gegants encara ballaven al so del flabiol, als cinquanta el protagonisme passava a les bandes i orquestres, que aportaven un repertori de pasdobles molt més ric i ballable. L’Amparito Roca i La Carrasclosa són els que han resistit millor el pas del temps, amb un ritme que continua adaptant-se com un guant a les passes dels gegants i nanos.

Des d’aleshores, el vincle no s’ha trencat mai. Ni tan sols la pandèmia de la Covid-19 va aturar la dansa de l’Amparito a Montblanc. Fins i tot s’ha anat afegint un segell propi: en l’últim “subidón” de la peça, fa anys que el públic crida un “olé” col·lectiu que s’ha convertit en marca de la casa.

Ahir diumenge, aquest himne no escrit va ser protagonista absolut de la cloenda de la ballada del seguici. Sota el balcó de l’Ajuntament, la banda va començar a tocar l’Amparito Roca amb una suavitat solemne, mentre l’historiador Ivan Casanova llegia un text sobre la figura del compositor Jaume Teixidó i la transcendència de la seva obra. L’escenari va ser excepcional: els quatre gegants de Montblanc, acompanyats per sis nanos a cada costat, ocupaven tota l’amplada de la plaça.

El moment àlgid va arribar quan, coincidint amb el crit d’“olé” de la música, les autoritats van desplegar des del balcó una pancarta amb el lema “100 anys Amparito Roca”. Un símbol que romandrà visible durant tots els dies de Festa Major. Els gegants, tot seguit, van oferir el tradicional “festeig” per rubricar una ballada que quedarà per a la memòria col·lectiva.

La celebració no acabarà aquí. El proper 22 de novembre, coincidint amb la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, la banda municipal prepara un acte especial per continuar commemorant el centenari d’aquesta obra que, per als montblanquins, ja no és només un pasdoble universal: és, senzillament, l’himne de tot un poble.