Vallfogona de Riucorb ha vist com una de les seves peces més valuoses del patrimoni local rep una segona oportunitat gràcies a la restauració d’un element fonamental: la sepultura de Pere, l’escolanet del Rector de Vallfogona. Aquest jove de només dotze anys va morir el 1614, víctima d’una pesta que va assolar la comarca.

La seva mort va deixar una gran empremta a la comunitat. Pere, molt estimat per tots, va ser acollit pel rector Francesc Vicent Garcia quan tenia només sis anys. El dolor per la seva pèrdua va ser tan gran que el rector va escriure uns versos dedicats a ell, "Encarint un gran plor", que expressaven el profund sentiment de tristesa de l’època. Però, més enllà de les paraules, el rector va voler deixar un record material i simbòlic: va fer enterrar Pere dins de l’església parroquial, en un espai reservat per al clergat, i va gravar un epitafi en una pedra de la Capella de Santa Bàrbara, que ha resistit el pas del temps fins als nostres dies.

Però, com sol passar, la història no només afecta les persones, sinó també als elements que la testifiquen. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’església de Vallfogona va ser incendiada i, en la posterior reconstrucció, no es van respectar totes les pedres originals de la capella. Així, l’epitafi de Pere va sofrir els danys del conflicte, com molts altres elements de l’edifici.

Ara, gràcies a l’esforç de Pere Rovira Pons, cap de l’àrea de pintura mural, escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), la sepultura de l’escolanet ha estat restaurada amb un alt grau de rigurositat i respecte pels principis de conservació del patrimoni. Rovira Pons va detectar l’estat de deteriorament de la pedra que conserva l’epitafi i va emprendre la tasca de consolidar les pedres lapidàries de la capella de Santa Bàrbara, en un treball meticulós i respectuós amb la història de l’edifici, presentant les dues peces tal com es mostraven en el seu moment, i amb les pèrdues ben visibles.

Aquesta restauració ha permès recuperar no només l’epitafi original, sinó també les sanefes que el decoren i una inscripció relacionada amb la consagració de la capella.

A més, durant el procés s’ha descobert un petit arcosoli entre dues inscripcions, que sembla haver format part de l’altar dedicat a Sant Cristòfol, afegit a la capella al segle XVII.