Amalia Fernández Camisón és la veïna de Sarral que fa anys va marxar a viure al País Valencià i ara fa un any ho va perdre tot amb el pas de la dana. Ella resideix a Catarroja, que va ser zona zero del temporal, vivia en una planta baixa on l’aigua va entrar i ho va fer tot malbé.

El poble de Sarral va mostrar la seva solidaritat quan hi va haver la dana, organitzant una activitat per recollir diners i enviar-los a Fernández Camisón i la seva família. La mateixa Amalia va agraïr l’ajuda rebuda aleshores i ara que ha passat un any ha volgut enviar una carta a l’Ajuntament i al poble sarralenc per tornar a mostrar la seva gratitud amb els sarralencs i sarralenques. “Amb el cor ple d’emoció”, diu a la carta, “en els que van ser els moments més difícils de la meva vida, el poble de Sarral es va convertir en un far d’esperança i humanitat. Mai oblidaré el suport, solidaritat i estima que em vau oferir”.

Explica que sempre ha volgut anar a Sarral (on viu un dels seus germans) i agrair-ho personalment, tot i que encara no li ha estat possible, “però us tinc presents i conservo un record inesborrable de la noblesa i generositat vostra”, confessa.

En declaracions a Nova Conca, Amalia recorda com el dia de l’aiguat va estar uns vint minuts aguantant-se en un pilar, moments en què fins i tot es va acomiadar del seu home i de la filla, davant la situació. Per sort, la força de l’aigua es va aturar i van poder pujar al pis de la filla (que viu a dalt del seu) i salvar-se. A casa seva no hi va quedar res i fins fa dos mesos no hi han pogut tornar a viure. No obstant, “la casa no està acabada, no tinc ni portes ni armaris, però sí el més necessari. Tenim la cuina nova i el bany, a poc a poc anirem fent les coses. No hi ha material, tampoc gent per fer les feines. Vull que els obrers que vinguin a casa meva siguin persones que també ho han perdut tot, per donar-los feina i ajudar-nos els uns als altres”.

Exposa que “ha passat un any i està tot molt abandonat”, amb cases per peritar, molts llocs per netejar, etc. A més, “les clavegueres estan plenes de fang i cada cop que plou els veïns mirem el carrer espantats. Fa uns 20 dies ens van enviar una alerta per pluja i vaig estar 3 dies sense dormir. Tenim por que l’aigua no pugui circular per les clavegueres i només que ens entrin 15 cm d’aigua ja ens poden fer malbé el poc que hem comprat i arreglat”.