Aquest diumenge, 23 de novembre, Pira va homenatjar la figura de Josep Panadès Poblet, un dels pensadors més destacats del segle XIX, amb una jornada commemorativa al Centre Cívic del municipi. L'acte, que va començar a les 11 del matí, va reunir diverses personalitats de l'àmbit acadèmic i cultural per aprofundir en la influent trajectòria d'aquest pensador nascut a Pira, que es va distingir com a capellà, pedagog i escriptor i que és un personatge força desconegut. Així, fruit de l’interès de l’historiador Josep Maria Vallès i d’en Josep Maria Pijoan s’ha promogut aquesta jornada.

La jornada va ser inaugurada per l'alcalde de Pira, Xavier Prat, i la regidora Marga Guerrero, que van destacar la importància de recuperar i divulgar la figura de Panadès. El programa va incloure una sèrie de ponències que van permetre explorar els aspectes més rellevants de la seva obra i pensament.

A quarts de dotze del migdia, Josep M. Vallès va oferir una xerrada titulada El capellà liberal i els textos que coneixem fins avui, centrant-se en el context històric de la seva obra i en la seva influència dins de l’església i la societat de l’època. Seguidament, Joan Maria Pujals va parlar sobre La educación de la mujer, un dels textos més importants de Panadès, que defensava la instrucció femenina com a motor de canvi social i va advocar per una educació oberta i laica.

A mitja jornada, els assistents van gaudir d’un aperitiu, on van poder intercanviar impressions i seguir aprofundint en el pensament de Panadès, que va exercir com a canonge en ciutats com Eivissa, la Seu d'Urgell, Alcalà d’ Henares i Toledo. El pensador es va caracteritzar pel seu enfocament progressista i per la seva postura a favor de la igualtat d’oportunitats per a les dones en el context educatiu i social.

La jornada va continuar amb la conferència Les creuades. L’article de Panadès i Poblet, a càrrec de Josep M. Sans i Travé, que va posar en relleu l’impacte de les seves reflexions sobre els grans esdeveniments històrics. L’acte es va tancar amb les intervencions de Josep M. Rovira i Josep Pijoan, que van agrair la tasca de difondre i mantenir viva la memòria d’aquest pensador rellevant per a la història de la cultura catalana.